Albert Batiste. ATTAC Acordem

Aquests dies els espanyols estem soportant les lliçons de moralitat del govern holandès de dreta, acusant-nos a nosaltres i als altres països del Sud d’Europa de malgastadors y mancats d’eficiència econòmica.

La capacitat d’ofensa del govern holandès es basa en la seva capacitat de boicotejar el fons de  suport als països afectats per la Covid que proposa la Comissió Europea (avalat per Alemanya i França), de 750.000 milions d’euros (500.000 en subvencions a fons perdut i 250.000 en crèdits a retornar). La regla d’unanimitat que regeix per a les decisions econòmiques en la UE fa que qualsevol país pugui vetar o condicionar aquesta decisió ja aprovada per la Comissió.

La pretensió d’Holanda y el grup de països autodenominats «frugals» que encapçala (Dinamarca, Àustria y Suecia) és condicionar aquest ajut a que sigui tot ell en forma de préstecs (o sigui que incrementi el deute dels països receptors), i a que els obligui a adoptar «reformes» de la normativa laboral i les pensions. Això, en el cas d’Espanya, es traduïria en no tocar la reforma laboral aprovada per el PP (mentre que les organitzacions socials i sindicats demanen la seva anulació total i el govern de coalició s’ha compromès a anular els seus aspectes més lesius pels treballadors i sindicats) i a retallar la despesa en pensions (mentre que tant el govern com les organitzacions socials i sindicats volen que es mantingui el seu poder adquisitiu).

D’aquesta manera, quatre petits països que representen tant sols el 10 % de la població de la UE, poden condicionar decisivament la política econòmica dels altres països entre ells Espanya.

Cal denunciar, en primer lloc, la regla de unanimitat que ho permet, que cal modificar si volem que la UE pugui establir unes polítiques econòmiques, fiscals i laborals comunes, la falta de les quals fa temps que denunciem com el principal dèficit que impedeix que la UE pugui avançar com a institució que serveixi per solucionar els problemes dels seus ciutadans. 

Pero també cal denunciar l’hipocresia del govern holandès, que exhibeix una pretesa eficiència econòmica, però oculta que es basa en el seu caràcter de país clau en l’evasió i l’elusió fiscal de les grans corporacions. 

En efecte, segons els informes publicats per la prestigiosa organització no governamental Tax Justice Network (1) (2), l’Estat holandès ha signat convenis fiscals amb vàries de les majors corporacions multinacionals (sobre tot dels Estats Units), segons els quals aquestes empreses declaren a Holanda la major part dels beneficis que obtenen en altres països europeus, i després de pagar un impost de societats molt baix (al voltant del 5 %) se’ls hi permet traslladar aquests beneficis a països guarides fiscals en els que no paguen impostos i on existeix una total opacitat sobre els seus titulars i capitals. Aquestes pràctiques representen unes pèrdues d’ingressos multimilionàries en el citat impost per a molts països europeus. En el cas d’Espanya (on el tipus nominal de l’impost és del 25 %), aquestes pèrdues pugen a prop de 1.000 milions d’euros a l’any.  En canvi, els  ingressos d’aquest impost a Holanda derivats de beneficis que no s’obtenen al país ascendeixen a uns 2.200 milions d’euros, que l’Estat holandès «roba» a altres països de la UE entre ells Espanya.

Holanda no es l’únic país de la UE amb pràctiques fiscals insolidàries i ilegítimes (també les fan Irlanda, Luxemburg i Suïssa), però això no excusa al seu Govern ni li permet donar lliçons d’honradesa ni d’eficiència econòmica.

Cal dir també que la UE té la seva part de responsabilitat en aquesta situació, al tolerar aquestes pràctiques i no incloure a cap d’aquests països en la seva llista de paradisos fiscals.

Como a ciutadans europeus no podem tolerar que això passi. És necessari modificar les normes de la UE de manera que s’obligui a les grans corporacions a declarar els beneficis en el país en el que s’obtenen, i s’estableixi una coordinació de l’impost de societats que impedeixi el «dumping» fiscal entre països. I també actualitzar la seva llista de paradisos fiscals incloent als països de la UE que fan aquestes pràctiques.

Albert Batiste – ATTAC Acordem

(1) Revealed: Netherlands, blocking EU’s Covid19 recovery plan, has cost EU countries $10bn in lost corporate tax a year. Tax Justice Network April 2020. https://www.taxjustice.net/2020/04/08/revealed-netherlands-blocking-eus-covid19-recovery-plan-has-cost-eu-countries-10bn-in-lost-corporate-tax-a-year/

(2)Time for the EU to close its own tax havens.  Alex Cobham and Javier Garcia-Bernardo4 April 2020 https://www.taxjustice.net/wp-content/uploads/2020/04/Time-for-the-EU-to-close-its-own-tax-havens_April-2020_Tax-Justice-Network.pdf

ATTAC Acordem no s’identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.