Un sistema bancari més concentrat seria més insegur i menys competitiu

Un servei eficient per a la ciutadania exigeix una major diversitat i presència pública

Madrid, 11 de febrer de 2020.-

La Plataforma per la Banca Pública, un col·lectiu de reflexió del sistema bancari i financer, que agrupa a professionals i acadèmics de divers signe polític, mostra la seva oposició a la fusió de Bankia amb un banc privat.

Enfront l’opinió d’alguns agents i mitjans econòmics, en la que es proposa que la participació majoritària de l’Estat Espanyol de Bankia es converteixi, a través d’una fusió, en una participació minoritària de bancs com el Sabadell o el BBVA. La Plataforma per una Banca Publica considera que aquesta solució aniria contra els interessos de l’Estat que tindria molt a perdre en el canvi, i aquesta fusió afectaria de manera negativa a l’estabilitat financera de l’economia espanyola, que resultaria seriosament pertorbada per un major grau de concentració bancària i per un risc sistèmic clarament excessiu.

Al 2016, la Plataforma, secundada per les organitzacions sindicals majoritàries (CCOO, UGT, USO i CGT), per partits polítics com Unidas Podemos, EQUO, ERC i Compromís, patronals com COPYME, i altres organitzacions de la societat civil (ATTAC, Economistes Enfront de la Crisi i Economistes sense Fronteres), ja es va oposar a la privatització de Bankia i Banca Mare Nostrum, quan l’acció i, amb ella, la participació de l’Estat, valia gairebé 3 vegades més que ara. Més recentment, la Plataforma es va reunir amb el President del FROB fent-li partícip de les seves preocupacions i la seva oposició a tota operació ruïnosa de privatització.

Enfront altres sistemes bancaris més estables i sòlids, com l’alemany o el francès, en els quals la presència pública és molt àmplia, l’espanyol està excessivament concentrat, amb escassa diversitat i presència mínima d’una banca pública.

Per a la banca privada, a més, s’endevina un difícil escenari en termes d’estabilitat financera, amb una solvència situada a la cua de la UE, unes expectatives de rendibilitat també febles i un futur incert. La Plataforma assenyala[1] que a “aquest escenari es suma la mala reputació dels bancs espanyols, conseqüència de pràctiques poc ètiques amb els interessos de la seva clientela, i la deficient atenció que molts ciutadans perceben en molts serveis bancaris”. I és que és l’absència d’atenció en localitats petites, i en col·lectius concrets, sigui per les seves dificultats d’adaptar-se a les noves tecnologies o per demandar serveis on la seva rendibilitat immediata no és òbvia, està afavorint l’exclusió financera.

Propostes de la Plataforma per la Banca Pública

En un Comunicat recent, la Plataforma advoca per un sistema bancari més divers i amb una major presència de la banca pública, que contribuiria a aconseguir un desenvolupament sostenible, més estable i respectuós amb els interessos generals. Per a això proposa:

• Mantenir a Bankia sota el control de l’Estat, amb una gestió independent i professional, subjecta a l’escrutini democràtic. Bankia hauria de comptar amb una grandària similar a altres bancs públics de països de l’entorn de l’economia espanyola, la qual cosa li permetria estar present en totes les comunitats autònomes de l’Estat.

• Preservar els bancs controlats per fundacions bancàries, les Caixes d’Estalvi i cooperatives de crèdit, eliminant els incentius a la seva desaparició i potenciant les seves característiques específiques i el control social de la seva activitat.

• Mantenir i potenciar les agències públiques estatals existents, especialment l’ICO.

• Implicar a tots els poders públics en el desenvolupament i implementació d’aquest model, aportant recursos que assegurin, a més dels plans d’inversió apropiats, l’arrel territorial d’aquests operadors.

Des de la Plataforma per una Banca Pública s’opina que la banca pública i les banques alternatives haurien de poder competir en igualtat de condicions que la banca privada en l’atenció de les necessitats financeres de la ciutadania i la societat en el seu conjunt. L’estatut

d’aquestes entitats hauria d’obligar-les a eliminar l’operativa especulativa, a respectar les millors pràctiques amb la clientela, i a combatre l’exclusió financera.

La banca pública, a més d’assegurar la seva solvència, hauria de comptar amb recursos específics per a analitzar amb rigor financer (baixa probabilitat d’impagament; garanties…) operacions sectorials o territorials d’interès públic, a les quals un banquer privat guiat per la rendibilitat a curt termini, no prestaria l’atenció adequada. També actuaria de palanca en les inversions necessàries per a la transició ecològica i energètica, un nou model productiu menys desigual i la creació d’un parc d’habitatges de lloguer.

Enfront les opinions “personals” o decisions no contrastades, i convençuts que qualsevol manera de venda de Bankia exigeix donar la paraula a la ciutadania que ha estat i és la seva propietària, la Plataforma fa una crida per a “exigir al Govern i al Parlament que, abans de seguir amb la privatització de Bankia, avaluïn amb profunditat i transparència, escoltant a experts de tota mena, les propostes abans comentades i plantegin, sense prejudicis ideològics,

la qual cosa considerin millor per a la ciutadania i l’interès públic”[2].

.——————————-

Sobre Plataforma per una Banca Pública

La Plataforma per una Banca Pública és un instrument de reflexió sobre el sistema bancari i financer espanyol, que defensa els avantatges de comptar amb una major presència de bancs públics i que agrupa professionals i acadèmics de divers signe amb aquesta mateixa convicció, al qual presten el seu suport les organitzacions sindicals majoritàries així com diverses associacions i institucions de la societat civil.

Per a més informació: Jose Manuel Gómez de Miguel.

[email protected]

620958351

[1] Julio Rodríguez López, ex president del BHE i de Caja Granada.

[2] Declaracions de José Manuel Gómez de Miguel, Cap de la Divisió de Regulació Bancària del Banc d’Espanya des de 1996 al 2002 i ex Conseller Independent de Cecabank.