Les Marxes de la dignitat tornen a les carrer per demostrar la força del poble enfront del poder econòmic. Organitzant diverses mobilitzacions i accions per tot l’estat per visualitzar el robatori de les conquestes socials de les classes populars.

Després de les últimes mobilitzacions toca tornar a sortir als carrers. Res ha canviat. Les conseqüències de la crisi se segueixen aguditzant amb les polítiques de retallades imposades per la troica contra la majoria social treballadora.

Les paraules del Partit Popular, de Convergència i dels poders econòmics, mediàtics, etc. defensors d’aquest règim monàrquic que ho recolzen, no es corresponen per a res amb la nostra realitat diària.

Ens deixen sense treball, sense casa, sense sanitat, sense pensions, sense educació, sense futur i sense vida.

Mentrestant es regalen centenars de milers de milions a la banca transformant-la en deute públic que paguem les treballadores. La reforma de l’article 135 ens hipoteca tota la sobirania popular als dictats de la UE i del BCE. La reforma prioritza el pagament del deute als especuladors al benestar i els drets de la majoria social.

No volen pagar el seu deute a costa dels nostres serveis públics, els nostres drets i el nostre empobriment. La descomposició del règim del 78 amb una constitució que no reconeix els drets dels pobles i nacions de l’estat és avui un paper mullat quan els drets i les llibertats.

Pretenen condemnar-nos. L’única sortida que ens proporcionen és seguir mantenint els beneficis dels mateixos que ens han portat a aquest estat d’excepció social en detriment de les classes populars, tancant empreses deixant als seus treballadors al carrer i ensenyorint-se dels nostres habitatges i reduint les nostres pensions.

Les taxes d’atur aconsegueixen nivells escandalosos de més del 24% fent-se més patents en les dones (bretxa salarial aconsegueix el 24%) i la joventut (més del 50%). Prop de tres milions de persones manquen d’ingressos afectant a més de mig milió de llars. La figura del treballador pobre és ja avui una realitat a través de la precarietat laboral.

Ningú té perquè acceptar condicions laborals de precarietat i esclavitud. És necessari que es reconegui el dret a la subsistència reconegut en els DDHH. Per mitjà d’un ingrés bàsic garantit.

L’habitatge ha estat un dels principals béns d’extracció de renda dels i les treballadores. Es converteix en una necessitat bàsica en un bé per mercadejar i especular. La solució al problema no passa per la propietat i el mercadeig si no per una iniciativa pública democràtica i al servei del poble.

Davant això i com a resposta a la mobilització social contres aquestes criminals polítiques, el govern augmenta la repressió contra el poble. Les diferents lleis de repressió té per objecte retallar els drets i llibertats. Pretenen silenciar la veu dels pobles que sofreixen, i als quals empobreixen com a mitjà per a la dominació i explotació.

Les intervencions de l’OTAN en diferents punts del món són les responsables del drama dels refugiats. Generant guerres imperialistes i fent-nos complices de les massacres a altres pobles. Les solucions al fenomen migratori que s’estan produint són estrictament repressives, policials i violen els drets humans fonamentals de les persones.

Fins quan hem de seguir aguantant?, és hora de reprendre els carrers, posar-se en peus i dir prou, solament l’organització, la participació i la lluita podran obrir-nos les portes d’un matí millor.

-No al pagament del deute, il•legal, ilegitima i odiosa. No a l’Europa del Capital.

-La defensa dels serveis públics per tots i totes.

-Treballs laborals, recuperem els drets laborals robats al poble treballador.

-Renda bàsica.

-Pel dret a decidir de les persones, els pobles i les nacions de l’estat en els aspectes que concerneixen a la seva vida i futur.

-La defensa dels drets de la dona i la lluita contra la violència de gènere.

-Per un futur digne per a la joventut que no li obligui a l’exili o la migració.

-Contra la precarización laboral i social, no a les reformes laborals.

-Contra la repressió, derogació de les lleis repressives i absolució i llibertat de les repesaliades per motius polítics.

-No als tractats entre governs i trasnacionals contra els drets socials. No al TTIP.

-Pel dret a l’habitatge. Per la garantia dels serveis bàsics de llum, aigua i gas.

-No a l’OTAN.

-Drets per a totes, cap ésser human és il•legal.

-Pels drets ambientals, No al Fracking!.

El 24 D’OCTUBRE TOTES AL CARRER, NINGÚ HO FARÀ PER NOSALTRES, NOMÉS HO FARÀ EL POBLE