Fuente: Marxa de la dignitat

CDI Andorra. Llicència per saquejar les finances públiques:

No és un secret per a ningú que l’evasió fiscal és un dels factors clau de l’auge de l’extrema desigualtat en la nostra societat.

L’estafa de les grans fortunes i de les multinacionals (mal cridada “elusió fiscal”), és una sagnia per a les nostres arques públiques, i es tradueix en brutals retallades en sanitat, educació, i altres serveis bàsics per a la ciutadania.

A més, l’elevada pressió fiscal que actualment suportem la majoria de la població, es deu sobretot al repartiment injust i desigual de la càrrega impositiva, la qual és suportada per les rendes mitjanes i baixes. És a dir, que pagar impostos no correspon als ciutadans en general, pagar impostos és de pobres!

En contrast, els Paradisos Fiscals, es dediquen a fer possible l’evasió/elusió fiscal de moltes de les rendes més altes, malgrat que, teòricament, i després d’haver sortit de la llista de l’OCDE, no hauria d’existir gairebé cap. No obstant això –i heus aquí l’eix de l’entramat-, són els interessos comuns entre les elits econòmiques i les forces polítiques dominants, els que els mantenen gaudint de perfecta salut.

Algú pot entendre que Andorra (país d’aproximadament. 70.000 habitants) tingui en escac al govern espanyol, negant-se a facilitar la informació requerida pels nostres jutges per investigar l’evasió fiscal – amb “presumpte” delicte de corrupció – com està succeint amb el CAS PUJOL?

Quin tipus d’acord d’intercanvi d’informació fiscal va signar Estat espanyol amb Andorra en el 2010, que va possibilitar a Andorra deixar de ser considerat paradís fiscal per Estat espanyol? Certament un que no beneficia en gens  la recaptació d’impostos.

Ara, més que mai, és urgent dur a terme una revisió d’aquest acord d’intercanvi d’informació, perquè va anar precisament la seva subscripció la que va possibilitar a la banca andorrana desembarcar en Estat espanyol obrint oficines de banca privada per tot el territori estatal, al mateix temps que s’establia en altres jurisdiccions en les quals també preval el secret bancari: Suïssa, Mònaco Luxemburg, Panamà, Bahames, Uruguai, etc. Andorra anava a la recerca de el “client perdut” que va marxar del principat acuitat primer per la crisi econòmica, i motivat després per l’amnistia fiscal.

Per què l’Estat espanyol és el millor mercat per a Andorra? Convenis de doble impossició i altres reformes:

Lluny estan els temps en els quals els evasores fiscals passaven la frontera amb feixos de bitllets i obrien comptes numerats. Cal adaptar-se als temps. Ara la banca  offshore[1]  busca clients d’elevat patrimoni que requereixen de societats pantalla o altres estructures opaques en places financeres com Panamà, on els fiduciaris i els homes de palla impossibiliten la identificació del veritable titular (beneficiari econòmic).

En aquest context internacional, Andorra ha adoptat un nou model econòmic amb la finalitat d’atreure empreses que s’instal·lin al Principat, a través de la signatura de CDI (Convenis de Doble Imposició). Si ben l’esperit original dels CDI era evitar que empreses i persones tributessin per un mateix concepte en dos estats, aquests acords han estat objecte de nombrosos abusos, per la qual cosa és necessari marcar unes línies clares d’actuació, que no resultin en un minvament recaptatori al país de fiscalitat més elevada.

En aquesta mateixa línia, Andorra, també ha emprès una sèrie de reformes legislatives de gran importància per propiciar que empreses internacionals s’instal·lin al Principat, tractant d’emular uns models que ja estan sent aplicats per altres països com Luxemburg, Holanda o Irlanda. Per a això  ha establert un model fiscal homologable, però amb taxes impositives fins i tot més agressives perquè resultin atractives als inversors. (Veure article  AQUÍ)

Per tots aquests motius, Estat espanyol és, sens dubte, el mercat més important per a Andorra, tant en turisme i comerç, com en negoci bancari. És el seu mercat natural, i per això era vital per a la seva economia signar amb Estat espanyol un  CDI, que possibilités que empreses espanyoles, o inversors internacionals que operen en Estat espanyol, s’instal·lessin a Andorra, per aprofitar el seu marc fiscal més lax. (Veure article  AQUÍ)

Així, amb aquest acord, l’executiu andorrà espera que s’instal·lin al seu territori tant seus d’empreses i holdings[2] com a empreses vinculades a noves tecnologies, al sector sanitari i educatiu, al comerç internacional i centrals de vendes, entre unes altres. En aquest marc, les empreses que operin en Estat espanyol des d’Andorra aplicarien la tributació andorrana, la qual cosa seria molt favorable per a Andorra, però no per a Estat espanyol, per les deslocalitzacions que podria provocar i la pèrdua d’ingressos públics.

Ratificació pel Congrès dels diputats:

Mariano Rajoy ha signat aquest conveni en el viatge realitzat a Andorra els dies 7 i 8 de Gener de 2015, i que ha suposat la primera visita d’un mandatari espanyol al Principat. És a més un gran reclam electoral per al Govern d’Andorra, perquè celebra eleccions generals dos mesos després.

És fonamental que aquest conveni protegeixi els interessos de la nostra ciutadania, tant en el que concerneix a recaptació fiscal, com en la protecció de llocs de treball. Per aquest motiu, el CDI ha de contenir clàusules que impossibilitin el dúmping[3]fiscal  i ha d’estar supeditat a un intercanvi eficaç d’informació, per impedir l’evasió d’impostos i el frau.

El Conveni per evitar la Doble Imposició amb Andorra haurà de ser ratificat pel Congrés dels Diputats, i està previst que entri en vigor en 2016. Des de les Marxes de la Dignitat fem una crida als partits de l’oposició perquè instin al Govern de Mariano Rajoy a fer un exercici de transparència, i exigeixin que el  CDI amb Andorra, inclogui estipulacions que ho limitin a la seva funció original, i impossibilitin la creació d’entramats societaris, que puguin perjudicar encara més la feble economia catalana i les seves finances públiques.