Post publicat originalment per Amador Castro Moure a Filloas de Sangue el 15/07/2014

Vagi on vagi, miri on miri, no puc evitar trobar-me amb la seva cara. Pedro Sánchez. Em cau malament. Té aquest aire de snob que va estudiar un MBA en una escola per a alts executius de l’Opus Dei, i només per això no li puc donar la més mínima credibilitat. Penseu que tots els culpables de la crisi (i ho escriuré en masculí perquè l’aplacant majoria són homes) va estudiar un Màster Business Administration a algunes institucions hereves de Milton Friedman i els seus Chicago Boys. Si no sabeu qui era Milton Friedman i quina influència va tenir sobre el que succeeix en l’actualitat, us recomano llegir el llibre “La doctrina del xoc” de Naomi Klein. Si sou massa mandrosos per llegir el llibre, podeu veure el documental basat en el mateix.

El Gran Liquidador del que queda del PSOE, l’enterramorts en paraules de Rafael Reig a eldiario.es diu públicament que aspira a recomposar un partit que ha perdut un milió de vots per any en els últims sis. Això vol dir que al seu partit han dut a terme un exercici d’autocrítica, han sentir la veu dels carrers, han captat el missatge i, a partir d’ara, després de la contrició pertinent, obraran en conseqüència?

Aviam quines són les seves “receptes” per guanyar els cors d’els que se senten d’esquerres i van deixar d’estimar-se amb les cúpules dels que suposadament representaven l’esquerra sensata, l’esquerra amb majúscules: abaratir la contractació el primer any, apujar l’IVA, augmentar els impostos al tabac i l’alcohol, la creació d’una oficina antifrau al Ministeri d’Economia per perseguir l’economia submergida, devaluar l’euro i continuar rescatant els bancs a través del Fons de Garantia de Dipòsits.

Fem un repàs ràpid a aquestes mesures?

A ningú se li escapa que abaratir la contractació el primer any durà les empreses a contractar persones desocupades i acomiadar-les just passat un any per contractar altres persones subvencionables. Cal ser economista per arribar a aquesta conclusió?

Apujar l’IVA encara més aconseguirà un nou descens en la recaptació d’impostos per la consegüent disminució en el consum de les llars (deixant de banda el poc socialista de la mesura, ja que paga elmateix IVA qui disposa de milions d’euros que qui amb prou feines sobreviu amb 400). Aquest va ser el resultat de l’última pujada i per això l’FMI i el BCE pressionen al govern (sigui del signe que sigui) perquè el pugi encara més.

Elevar els impostos al tabac i l’alcohol és una mesura imaginativa; a ningú se li havia ocorregut abans. En qualsevol cas després vindrà l’augment dels impostos als hidrocarburs. Perquè us feu una idea, si és que no ho sabíeu, el tabac està gravat amb almenys el 60% del preu mitjà ponderat de venda al detall, a més d’un 21% d’IVA. El 81%? No. Gairebé el 94%, perquè l’IVA s’aplica també sobre l’impost especial.

Continuem. Algú podria fins i tot creure que Pedro Sánchez vol lluitar contra l’economia submergida (la “cutre”, la dels pobres, la de quatre rals) i que anunciar a bombo i plateret la creació d’una Oficina Antifrau al Ministeri d’Economia és una bona mesura. I jo em pregunto: que farà Pedro Sánchez amb l’actual ONIF? Li canviarà el nom? O ignora que existeix?

Devaluar l’euro no és una competència de l’Estat espanyol. Els Estats membres de la Unió Europea van perdre una part de la seva sobirania cedint aquesta competència al Banc Central Europeu, un organisme la missió del qual consisteix, bàsicament, en frenar la inflació i prestar  diners molt barats als bancs (no pot prestar directament als Estats) per a que quests el prestin als Estats, empreses i particulars cobrant interessos d’usura.

Pel que fa al rescat dels bancs i el pagament preferent del deute (per sobre de qualsevol altra consideració, que per a això van fer la reforma exprés, i a traïció, de la Constitució entre els dos partits alternants), a través del Fons de Garantia de Dipòsits, em dona el riure (per no plorar). El Fons de Garantia de Dipòsits està en números vermells; no garanteix res. I el pagament preferent del deute, inclou el deute indigne (aquell que es contrau i es deixa contraure malgrat saber que pot causar seriosos problemes a l’economia) i el deute odiós (un poble no és responsable del deute contret pels governs imposats per la força o la finalitat dels quals és l’enriquiment personal o corporatiu, o la repressió social o política). Tots sabem que abans de la crisi l’Estat espanyol tenia superàvit i que es va incórrer posteriorment en un deute equivalent al 100% del PIB per a rescatar bancs i caixes que s’havien convertit en quioscos financers i per a pagar la constant  gresca en que viuen certes castes polítiques, famílies reals i empreses-mafia l’objectiu de les quals és aconseguir el màxim benefici amb zero inversió i a costa dels diners que la gent paga en impostos. I no oblidem que aquest personatge va estar personalment implicat a l’estafa monumental de Bankia, que va votar a favor dels sous estratosfèrics dels directius i després va votar en contra d’investigar les causes de la fallida financera.

Si a algú encara no li ha quedat clar el paper que jugava el PSOE en el teatre de titelles de la política espanyola, amb aquestes declaracions, i sabent el que sabem, hauria de fer-se algunes preguntes. No obstant això, la por segueix sent l’aliat perfecte d’aquesta xusma que es fa passar pel bon pastor de les classes treballadores, amb l’únic objectiu de fer carrera política, deixant als seus seguidors en la mateixa situació de misèria per a tenir sempre clientela (Carinyo, que content/a que estic que t’hagin triat secretari/a general! El següent és president/a del govern o membre del Consell d’Administració de Telefónica?). Aquesta és, almenys, la tàctica que els ha funcionat fins ara. Aquests fills de classe alta que adopten el paper de “repartidors” en el joc de la “redistribució de la riquesa“, amb l’únic desig de tenir a les mans l’aixeta de l’estat del benestar i decidir qui és l’oncle Tom que reuneix mèrits suficients per a rebre una porció de “redistribució“. Pedro Sánchez és un d’aquests burgesets amb consciència que lamenten la pobresa generada per les “fallades del mercat” en la més pura ortodòxia capitalista liberal que mamen tots els MBA del món.

I, per supossat, faltava la desqualificació de Podemos i d’Esquerra Unida utilitzant la paraula “radicalisme“. Pedro Sánchez és sòlid i creïble, no radical (és a dir, sense arrels en les bases). No obstant, l’enterramorts no és conscient (o potser plenament conscient) que d’aquesta manera el PSOE seguirà perdent un milió de vots (o més) cada any que passi. I jo me’n alegro. Les opcions alternatives que estan sorgint no compten amb el PSOE per organitzar fronts ciutadans des de la base (Marea Atlàntica a La Corunya, Guanyem Barcelona, Ganemos Madrid, Ganemos Córdoba …)  perquè el PSOE no compta amb la base, l’arrel, ni tan sols amb la seva. Com a bons jacobins, el seu lema és “tot per al poble i pel poble…“, però sense el poble.

Caldrà seguir de prop les diferents marees que desitgen construir candidatures populars a les eleccions municipals, des d’una premissa: que els municipis són l’òrgan de poder més proper a la ciutadania. Una ciutadania cada cop millor informada i, sobretot, més conscient de si mateixa, menys alienada i en disposició de prendre les regnes del seu destí, començant pels seus propis ajuntaments i continuant per…

————————————

ATTAC Acordem no s’identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.