No a la llei Wert i a les retallades Rigau
7 maig 2013 | Categories: convocatòries, educació, Portada, Serveis públics |
Albert Batiste Triadó – ATTAC Acordem
L’ofensiva neolliberal contra els serveis públics a Catalunya i a l’Estat, en els últims temps està essent especialment virulenta pel que fa a l’educació pública. A les retallades en tots els nivells (infantil, primària, secundària, professional i universitària) que han emprès els darrers anys la majoria dels Governs autonòmics, es suma l’amenaça que representa el projecte de la “Ley orgánica de mejora de la calidad educativa” (LOMCE), coneguda com a Llei Wert, que està impulsant el Govern de l’Estat.
En efecte, pel que fa a les retallades, a Catalunya el Govern de CiU i la consellera Rigau han aplicat una reducció del pressupost que ha significat que, en el curs escolar 2012-2013, tot i que s’han escolaritzat 20.000 alumnes més a l’ensenyament públic, han estat atesos per 3000 professors/es menys; reducció de professorat que s’afegeix a la que s’ha anat produint els darrers 2 cursos. A això s’ha afegit l’augment d’alumnes per aula, la no cobertura de substitucions o la contractació en precari de milers de docents, afectant necessàriament l’atenció i la qualitat de l’ensenyament, i dificultant l’assoliment d’objectius com la reducció del fracàs escolar, la inclusió i l’atenció individualitzada a l’alumnat.
També s’han reduït els pressupostos pel funcionament de centres, les beques i ajudes a l’estudi, els ajuts d’acollida matinal, les subvencions a les AMPA, l’aportació de la Generalitat a les escoles bressol (el que ha significat el tancament d’algunes d’elles), les subvencions a les escoles de música, i la reducció a la meitat de la partida per a cuidadores i auxiliars per als alumnes amb necessitats educatives especials.
Demostrant amb això que l’educació pública no és una prioritat pel govern de CiU, i situant a Catalunya en uns nivells de despesa pública en educació clarament inferiors a la mitjana europea i espanyola. Mentres tant, s’han mantingut els concerts educatius amb escoles d’èlit, inclús amb aquelles que segreguen els alumnes per sexes en contra de les directives europees i internacionals.
Ara, a aquests atacs a l’escola pública s’hi pot afegir l’amenaça de la Llei Wert. En efecte, aquesta Llei, cas de ser aprovada representarà un greu atemptat al model d’educació pública que tant dificultosament s’ha anat construint al nostre país, per molts motius:
- S’ha elaborat de manera unilateral per Partit Popular i els seus ideòlegs, d’esquena a la comunitat educativa, als grups socials i polítics i a les Comunitats Autònomes.
- Promou la segregació i l’exclusió social, al avançar un any la tria de l’itinerari cap al batxillerat i cap a la formació professional; per la multiplicació de revàlides i exàmens com a mètode obsessiu de classificació, etiquetatge i control de l’alumnat; i pel reforçament de la segregació dels alumnes per itineraris, arribant fins a definir centres diferenciats segons la “tipologia de l’alumnat” (centres per a rics i centres per a pobres).
- Elimina la democràcia dins dels centres educatius, al donar poder absolut a un director anomenat per l’Administració, i al reduir el Consell Escolar a un paper consultiu, eliminant una de les poques institucions de democràcia participativa que teníem.
- Està inspirada en una concepció mercantil de l’educació, anteposant les necessitats dels mercats a la formació integral dels nens i nenes. Paraules com “mercat”, “competivitat”, “resultats”, “rendiment” marquen al llarg de tota la Llei el concepte de l’educació que tenen els seus redactors.
- L’ènfasi en els indicadors de qualitat dels informes PISA (promoguts per una institució neolliberal com és la OCDE), fa tèmer per les àrees de coneixement com les humanitats, les arts i l’educació física i per la salut, i altres (educació per a la pau, educació medioambiental, etc.), que no apareixen en les avaluacions d’aquests informes. Es prima la formació de treballadors útils al mercat per sobre de l’educació com a persones plenes i lliures.
- El concepte d’”educació plurilingüe” prioritza l’aprenentatge de les llengües que dominen els mercats (anglès) i marginen l’aprenentatge de les llengües d’Espanya (gran assignatura pendent del sistema educatiu espanyol), de l’alumnat i altres que permeten la comunicació entre les persones.
- Fomenta la segregació per sexes, al permetre i sostenir amb fons públics les escoles on es separen els nens i les nenes (pràctica inconstitucional segons reconeix una sentència dels tribunals).
- Reforça la segregació per raons de creences, al potenciar els concerts amb centres d’ideari religiós i al tornar a implantar l’assignatura d’ètica com a alternativa a la de religió catòlica, separant els alumnes d’aquesta religió de la resta.
- Finalment, l’increment de les competències estatals per sobre de les autonòmiques en la definició del curriculum, a Catalunya por representar el questionament del model lingüístic de l’escola catalana (conegut com immersió lingüística) que ha vingut funcionant fins ara i compta amb un consens ampli en la societat i la comunitat educativa.
Des de la presentació del projecte de Llei fa mig any, hi ha hagut una forta contestació per part de la societat, que s’ha expressat en la creació de la plataforma Stop Ley Wert-Ciudadanos por la Educación Pública i en la mobilització ciutadana coneguda com Marea Verda,que ha promogut moltes manifestacions i tancades als centres educatius.
Ara aquesta lluita s’accelera devant de la imminent presentació de la Llei al Congrés dels Diputats. Per això, i després de la setmana de lluita i tancades en escoles del 22 al 27 d’abril, el proper 9 de maig es convoca una jornada de vaga general i manifestacions a tot l’Estat en defensa de l’educació pública (Barcelona 12:30 Pl. Universitat, Girona 18:00 torre del rellotge de La Devesa).
Més informació a:
http://www.yoestudieenlapublica.org/
