El Parlament de Catalunya té una oportunitat
El Parlament de Catalunya té l’oportunitat de posar fi al sabotatge social de l’economia ciutadana dut a terme amb la privatització d’ATL
La privatització d’Aigües Ter Llobregat ens obligarà a pagar innecessàriament 4.048 M€ i ens mostra clarament la incompatibilitat entre servei públic i gestió privada
El Parlament de Catalunya té damunt la taula dues Propostes de Resolució presentades per PSC i ICV (PR_PSC i PR_ICV) per tal de posar seny en la gestió de l’aigua de Catalunya i mantenir la titularitat pública de l’empresa Aigües Ter Llobregat.
Demanem a tots els partits del parlament que pensin i vetllin per l’interès general de la ciutadania i que es mantinguin dins de l’ètica de servei al poble i no cap a ells mateixos o el seu partit. Demanem a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya que treballin conjuntament i recuperin el rumb que el propi Parlament de Catalunya va iniciar el 1990 al crear l’empresa pública d’Aigües Ter Llobregat, una estructura d’Estat, que havia de vetllar per l’interès i la funció pública, és a dir, de la ciutadania, de totes i tots.
La gestió de l’aigua, capital per la governabilitat d’aquest país, mai pot dependre dels interessos econòmics de la multinacional de torn, ens hi juguem massa com per dependre d’un grup d’accionistes, siguin del país que siguin, que tenen com a únic fi maximitzar els beneficis. Així com les polítiques d’aigua no es poden basar en contenciosos administratius, ni escriure als tribunals.
Avui, el Govern de la Generalitat ha entrat erròniament al cos a cos amb les multinacionals, oblidant que aquest pas mai s’hauria d’haver produït doncs els serveis bàsics mai seran ben gestionats pels mercats. La privatització d’Aigües Ter Llobregat ens mostra clarament la incompatibilitat entre servei públic i gestió privada.
Tots els diputats de Catalunya estan a temps de posar fi a una privatització que encarirà el servei innecessàriament i que no respon a cap argument tècnic, econòmic, ambiental o social. Ans al contrari, la maximització dels beneficis, a la que estarà sotmès el servei, vindrà donada per:
- una reducció de les inversions;
- un menor manteniment de les instal·lacions;
- una reducció de personal;
- un augment de les tarifes;
- unes subcontractacions opaques a empreses afins; i
- una desconsideració cap a la Directiva Marc de l’Aigua , el Pla Hidrològic de Catalunya i el bon estat de les masses d’aigua de Catalunya
Es a dir, comportarà una pèrdua de la qualitat del servei i del medi, així com també una pujada de tarifes desmesurada, doncs aquesta haurà de respondre a nous costos totalment innecessaris en la gestió pública.
Així mentre que la Generalitat aconsegueix 300 M€ avui, que per cert l’empresa recupera en només 12 anys, ens obliga al ciutadà a pagar-ne 4.048 M€ demà, per cert, innecessaris. Tenint en compte l’avantprojecte d’explotació elaborat per la pròpia Generalitat trobem que pagarem:
- 1.668 M€ de benefici net pels accionistes que no existien en la gestió pública doncs tots els guanys es reinvertien en la gestió;
- 715 M€ d’impostos de societat que no s’haurien de pagar amb l’empresa pública doncs n’estava exempta; i
- els 300 M€ inicials, els 700 M€ restants i tots els interessos associats que fan un total de 1.645 M€
Es evident doncs que no ens trobem davant d’una mesura anticrisi, 300 M€ no suposen res davant un dèficit anual de 8.000 M€ i un deute acumulat de 48.000 M€, sinó davant l’interès d’aprofundir en un model ultraliberal que beneficiarà a una empresa, però que perjudicarà a tots els ciutadans i agreujarà les desigualtats socials arreu del país. Ens poden parlar de dèficits i deutes, però la realitat és que la privatització d’Aigües Ter Llobregat en cap cas serà una mesura d’estalvi econòmic, ni un nou finançament per la Generalitat sinó que serà un encariment totalment innecessari del servei d’aigua. En el fons, no ens trobem davant d’una mesura d’austeritat sinó que ens trobem davant d’un sabotatge social de l’economia ciutadana.
Més informació:
