Cop d’estat financer des de la Unió Europea
12 desembre 2012 | Categories: Banca, caixes d'estalvi, Comunicats, Espanya, Front contra el poder financer, Portada, Unió Europea |
Comunicat davant de l’activació del rescat bancari
Front Ciutadà contra el Poder Financer
El rescat a la Banca espanyola, amb un primer tram a l’entorn de 40.000 milions d’euros, comporta l’aplicació de les mesures del Memoràndum, en perjudici de la immensa majoria de la població.
ALLÒ QUE OCULTA EL RESCAT:
a) La falta absoluta del flux de crèdit per a les economies particulars i productives, que en cap cas es resoldrà amb les mesures adoptades.
b) Amb càrrec a l’exercici de 2011, l’Estat ha assumit pèrdues de més d’11.000 milions per imports incobrables, i fa pocs dies el Banc de València (que havia rebut 6.000 milions d’ajuts estatals) va ser adjudicat a Caixabank per 1 euro. Aquests precedents indiquen què es pot esperar recuperar de les entitats recapitalitzades amb els 40.000 milions del rescat.
Recordem que 11.000 milions és una suma superior al total de retallades en sanitat, educació i serveis socials a Espanya el 2012.
c) Especialment traumàtic és saber que amb una mínima part de l´import d´aquesta recapitalització s´hagués pogut cobrir el deute impagat de les famílies desnonades per les mateixes entitats. En definitiva, un menyspreu del més mínim sentit de la justícia.
Per aquests motius DENUNCIEM:
1. La limitació a la sobirania nacional i a la democràcia que suposa la imposició d’aquesta mesura per organismes sense cap legitimitat democràtica. I l’acceptació per part dels governs d’Espanya i de Catalunya d’aquesta i d’altres imposicions sota el pretext d’un deute públic excessiu.
2. Els 40.000 milions del rescat passen a engrandir el deute públic, la qual cosa suposa una nova transferència de deute privat a deute públic, amb la consegüent càrrega tant d´interessos com de devolució de les quantitats que resultaran impossibles de cobrar un cop venudes les entitats reprivatitzades.
3. Suposa, a la pràctica, el cop de gràcia del model financer de proximitat, que representaven les caixes d´estalvi, i de les obres socials lligades a elles. I un pas més en el procés de concentració bancària que deixarà el sistema financer en mans de sis o set grups bancaris, és a dir pràcticament en situació d’oligopoli.
4. La imposició d’un “banc dolent”, amb un 45% de capital públic, però amb l´aval per part de l´estat de les quantitats destinades a la compra dels actius i crèdits de les entitats fins a un total de 90.000 milions d´euros. Tot això amb el consegüent augment del risc assumit i, en el futur, el previsible increment del deute públic a causa de les pèrdues del banc dolent.
5. La pèrdua imposada de 10.000 llocs de treball, que implica fer pagar als treballadors la responsabilitat de directius, polítics, organismes reguladors, empreses taxadores, auditores i de qualificació, etc., que no només no han assumit aquesta responsabilitat, sinó que en algunes ocasions –cas d’alguns directius— s´han enriquit amb indemnitzacions i plans de pensions milionaris.
6. La imposició de vendre les entitats recapitalitzades, la qual cosa impedeix la formació d´una banca pública potent que assumeixi la funció social de donar finançament a l’economia real de particulars, autònoms i pimes.
7. La imposició de pèrdues de més del 40% dels diners invertits en “participacions preferents”, que en la immensa majoria dels casos van ser col·locades amb engany a estalviadors sense la informació adequada.
Atès el caràcter antidemocràtic de les mesures implicades en el rescat bancari i el memoràndum, DEMANEM:
1. La no assumpció del deute privat per part de l’estat i, per tant, l´impagament de la part del deute provinent d´aquest traspàs. Només amb aquest impagament s´obtindran recursos per aturar les retallades i recuperar els serveis i prestacions socials que han estat suprimits.
2. Que es demanin responsabilitats a tots els actors que han provocat la situació de pràctica fallida del sistema financer, començant pels directius i els polítics, i totes aquelles persones i organismes que, per acció o omissió, l’han feta possible.
3. Reivindiquem els serveis financers con a serveis socials, i per tant la creació d´una banca pública potent amb una clara vocació de servei públic i amb un plantejament ètic i solidari.
Fem una crida a tota la societat, que haurà de patir les retallades per deutes aliens, i especialment a les entitats compromeses amb la lluita contra els abusos bancaris, des de desnonaments fins a vendes abusives i pràctiques indesitjables. Fem una crida per tal de donar la volta a aquesta situació i enfrontar-nos conjuntament al poder financer, que entenem que és al bell mig tant de la responsabilitat per la situació actual com de les mesures de liquidació de l´Estat del benestar que s´estan prenent a partir d’un programa totalment preestablert, i que té poc a veure amb la crisi i molt amb l’afany d’incrementar el rendiment del gran capital. És el poder financer el principal culpable de l’afebliment de les institucions democràtiques que haurien de representar els interessos de les classes populars.
El Front Ciutadà contra el Poder Financer no pretén multiplicar artificialment el nombre d’organitzacions que lluiten per la justícia. Aspira a catalitzar una lluita que ja s’està duent a terme des de diferents entitats i a reforçar-la buscant sinèrgies i cooperació entre totes.
Front Ciutadà contra el Poder Financer
e-mail de contacte: comunicacio_frontciutada@googlegroups.com
Barcelona, 12 de decembre de 2012