REIVINDICACIONS I PROPOSTES DELS MOVIMENTS SOCIALS SIGNANTS ALS GRUPS, I GRUP MIXT, DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 2021

Introducció

Després de la constitució de Parlament i la formació del govern de la Generalitat a la XIII legislatura, a més d’abordar les iniciatives legislatives que es promoguin, les propostes d’esmenes per millorar les lleis vigents i assegurar la seva plena implementació, s’obrirà el procés per a l’elaboració, debat i aprovació dels nous pressupostos per 2021.

Les diverses organitzacions, moviments i entitats socials que en la XII legislatura ens vam reunir el 16 de desembre de 2019 amb els diversos grups i subgrups, als que vam fer lliurament d’un conjunt de demandes socials, i que en la reunió de 28 de febrer de 2020 ens vam tornar a trobar al Parlament per conèixer les seves respostes i compromisos, fem lliurament a la XIII legislatura del document que recull les reivindicacions i propostes socials i econòmiques actualitzades, per a la seva consideració, debat, aprovació i aplicació.

Davant la situació d’excepcionalitat, com a conseqüència de la pandèmia de l’covid-19 i els seus efectes sobre la salut pública, la desocupació, la precarietat, la pobresa, és més urgent que mai garantir plenament el conjunt de drets socials, el dret a un treball digne i estable, a la prestació de la renda garantida de ciutadania sense restriccions injustes, a l’accés a l’habitatge digne, als serveis bàsics aigua, energia, comunicació, a l’atenció digna a la gent gran, a l’educació pública de qualitat, etc.

En la nostra opinió, l’economia i els seus instruments han de servir a l’interès públic i a el bé comú, així com els recursos que es deriven dels nous fons de recuperació econòmica de la Unió Europea, que s’han de gestionar respectant les competències de la Generalitat de Catalunya, de la resta de comunitats autònomes, i dels ajuntaments. Prioritzant les inversions de caràcter públic per a cobrir els principals objectius socials com, el necessari parc públic d’habitatge de lloguer a Catalunya, el desenvolupament d’empreses públiques en investigació sanitària i farmacèutica, la reforma del parc d’habitatges per reduir el consum energètic i afavorir la seva adaptació a l’energia renovable solar, la remunicipalització de l’atenció domiciliària i per un nou model públic per atendre les necessitats de la gent gran i amb discapacitat funcional, etc.

En ple segle XXI la voluntat participativa de la ciutadania no pot limitar-se a la votació democràtica en les convocatòries electorals en els diversos àmbits, s’han d’obrir les finestres i portes de les institucions a la democràcia participativa. També les del Parlament de Catalunya, perquè la veu de la ciutadania no només sigui escoltada, sinó que pugui expressar-se en l’elaboració, debat i aprovació de les lleis, mocions, esmenes, etc., per a això s’hauria d’estudiar i posar en marxa noves vies i instruments que facin efectiva aquesta participació.

Barcelona, maig 2021

Aliança de Marees i Moviments Socials

REIVINDICACIONS I PROPOSTES

1.- DEFENSA DE LA SALUT PUBLICA (aportació de la Marea Blanca)

1.1.- “Col·laboració-pública-privada

Possiblement vostès han vist o escoltat que per a nosaltres aquest mecanisme no és una veritable “col·laboració” sinó una “parasitació” dels recursos públics cap a interessos privats. Davant l’ofensiva d’aquesta “fórmula” que entenem com una privatització en plena crisi pandèmica, els proposem (i nosaltres lluitarem) per

a) BLINDAR els serveis públics existents i

b) REVERTIR a Públic tot allò que ha estat externalitzat.

1.2.- Atenció Primària

Sembla que tothom pondera i reconeix la importància cabdal de l’Atenció Primària en el funcionament desitjable del Sistema de Salut Públic en forma determinant. No obstant això, la veritat és que l’AP es troba en perill imminent de fallida, exhausta, amb un infrafinançament escandalós (+/- 15% del global de sanitat).

Proposem incrementar el 25% de la inversió per a Atenció Primària tal com recomana l’OMS. Realitzar contractacions massives, dignes i estables per a aquests equips assistencials, i poder realitzar les tasques que correspon al seu caràcter primarista i comunitari.

1.3.- Dignificar i donar estabilitat a l’ocupació del personal sanitari

Reivindiquem la contractació amb ocupació indefinida i estable, respectant els seus drets acumulats, amb el personal sanitari interí.

1.4.- Incorporació de la ciutadania organitzada

Sol·licitem el seu compromís a un desplegament participatiu que incorpori a la ciutadania i les seves expressions / organitzacions de base ciutadana a l’hora de marcar objectius i “co-decidir” les planificacions i els controls en salut pública.

2.- DEFENSA DE LES PERSONES MAJORS I AMB DIVERSITAT FUNCIONAL (aportació de Coordinadora Residències 5 + 1)

La pandèmia ha tret a la llum la situació límit en què es trobaven les residències, amb mancances endèmiques que fins ara cap govern ha tingut voluntat de resoldre.

Amb independència del que més endavant s’indicarà, exigim la implementació de les propostes de resolució aprovades al Parlament al juliol de 2020. S’adjunta un document amb les propostes aprovades.

2.1.- Les residències enteses com un servei públic. Reversió de la privatització de centres de titularitat pública. La cura de les persones grans i dependents s’ha d’entendre com un servei públic, no com un negoci. Per això demanem serveis públics de gestió pública, perquè és l’única manera d’evitar l’especulació amb els drets de persones majors i dependents.

Cal revertir la privatització de les residències, assumint l’Administració la gestió directa un cop finalitzin les corresponents concessions.

És imprescindible un Pla per a la construcció urgent de residències públiques, per garantir l’accés a totes les persones que ho necessitin, mantenint-les en el seu entorn més proper.

Així mateix, cal dissenyar un pla que garanteixi l’atenció a les persones al llarg de la seva vida, en funció de l’evolució de les seves necessitats i grau de dependència.

2.2. Model residencial. Defensem un model d’atenció centrada en la persona, que tingui en compte les necessitats dels residents, garanteixi els seus drets i respecti els seus desitjos en l’atenció i la vida quotidiana. En definitiva, una llar on viure plenament l’última etapa de la seva vida.

Les residències no han de superar les 60 places, amb habitacions individuals per procurar el respecte a la intimitat i la millora de les seves condicions de vida, alhora que faciliti un adequat aïllament, de manera que es pugui minimitzar el risc de contagis entre els residents . Establiment d’un període transitori per al redimensionament de les actuals residències.

2.3.- Modificació de la Cartera de Serveis de 2010. Una ràtio mínima d’un lloc de gericultor per cada quatre persones en el torn de matí i en el de tarda, respectivament, i un per cada deu en el torn de nit. Disposar de servei mèdic i d’infermeria les 24 hores. Augment de les hores de personal tècnic.

2.4.- Atenció sanitària dels Residents. L’atenció mèdica i el control de la salut dels residents s’han de fer des de la sanitat pública, sent els referents dels Centres d’Atenció Primària.

Supressió definitiva i immediata dels EAR, a càrrec de Mutuam i altres empreses. Traspàs a l’Atenció Primària dels fons fins ara destinats a EAR, i millora substancial del seu finançament. Ampliació de la dotació de personal, metges de geriatria i personal d’infermeria.

2.5.- Equipament mèdic. Dotar les residències d’un equipament mínim indispensable.

2.6.- Formació de personal. Per al personal gericultor es requerirà, com a mínim, formació reglada com a auxiliar d’infermeria.

2.7.- Inspeccions i controls de la qualitat dels serveis REALS i SENSE preavís. Per poder fer-ho és imprescindible disposar de personal suficient, per això exigim l’augment de les plantilles d’inspectors, així com garantir que realitzen el seu treball amb total independència.

2.8.- Manteniment infraestructures. Garantir una inversió suficient en el manteniment de les infraestructures.

2.9.- Modificació de el règim sancionador. Els casos de maltractament han de tenir la consideració de molt greus i comportar la retirada de la gestió o el tancament de la residència quan sigui privada.

2.10.- Visites i sortides dels residents. Exigim que en totes les residències lliures de COVID o amb brots controlats es puguin fer visites diàries, mínim una hora i que es vagi ampliant en la mesura que avanci la vacunació entre la població fins a la normalitat absoluta. I garantir que en totes les residències lliures de COVID o amb brots controlats, els residents poden sortir a l’exterior per fer passejades, així com efectuar sortides d’un o més dies.

S’ha d’establir algun sistema que permeti mantenir contacte físic entre familiars i residents amb Alzheimer o deficiències cognitives.

Les direccions de les residències no poden tenir cap marge de decisió respecte de les visites i les sortides.

Cal que s’adoptin mesures per assegurar el compliment en totes les residències dels plans sectorials i imposar les sancions que corresponguin pel seu incompliment.

3.- Aportacions d’Afectats BB Serveis

3.1.- Exigim que els directius imputats de BB Serveis Ismael Soriano i Diego Parra siguin inhabilitats per treballar amb persones dependents, els tanquin les residències i s’exigeixi el seu ingrés a la presó atès que segueixen delinquint

3.2.- Exigències de responsabilitats polítiques i judicials als responsables d’Afers Socials i Salut en la legislatura precedent, davant del desastre ocorregut en les residències amb el resultat de milers de morts.

3.3.- Reconversió pública de les residències privades per deixin de ser un negoci a costa de les necessitats de les persones dependents, i de la precarietat i baixos salaris del seu personal, i es pugui garantir la qualitat i bon tracte dels serveis. Auditoria de la gestió en les residències públiques on s’hagi observat dèficits d’atenció sanitària i residencial.

4.- Aportacions del “Moviment de Residències Catalunya” PER A LA DIGNITAT SOCIAL

Aquesta pandèmia ha deixat al descobert les deficiències que associacions i plataformes fa molts anys denunciem. Si per alguna cosa ha servit aquesta crisi tan lamentable, ha estat per evidenciar que el sistema de cures no funciona i necessita un canvi radical.

Exigim i treballem per aconseguir un canvi estructural de model. Adoptar les mesures adequades, per tal de promoure la qualitat de vida de les persones que necessiten cures. Atenció centrada en la persona; valorar de forma adequada en la societat les professions relacionades amb l’atenció de persones en situació de dependència. No podem seguir permetent que aquests serveis siguin un negoci per a les empreses privades, pagades amb diners públics.

Residències públiques, amb gestió 100% pública o licitació basada en criteris qualitat dels serveis. Instal·lacions de qualitat que garanteixin el dret a la intimitat dels usuaris amb un límit de places reduït amb unitats de convivència de màxim 40-50 persones, amb implantació d’un programa d’activitats assistides per personal tècnic.

Augment amb seguiment i control per part de l’administració de personal tècnic, sanitari i assistencial de presència en cada torn, per categoria professional. Millores en les dietes i menús i creació obligatòria en tots els centres residencials d’un Consell d’usuaris o familiars de residents, amb participació activa en la presa de decisions. Un bon canal de comunicació i transparència amb les famílies i un canal telefònic per a familiars, treballadors o qui sigui que detecti o sospiti de qualsevol mala praxi. Aquestes són algunes de les mesures imprescindibles per dignificar les cures i la qualitat de vida de les persones en situació de dependència.

Cal que de manera progressiva, però sense demora, aquests serveis siguin un dret garantit per les institucions Fins a arribar a aconseguir aquesta fita, EXIGIM, que es garanteixin, emparats per un marc legal els drets fonamentals de les persones en situació de dependència. DIGNIFICACIÓ, HUMANITAT, DRETS COM A PERSONA QUE SÓN, I LLIBERTAT. Viure en una residència ha de suposar un tracte 100% humà. Valorització de tot el que envolta el sector de la dependència.

5.- ATENCIÓ DOMICILIÀRIA (aportació de la Plataforma SAD)

5.1.- Gestió pública dels Serveis d’Atenció Domiciliària a tot Catalunya amb condicions dignes per a treballadors/es i usuaris/es.

5.2.- Comissió de control composta pels ajuntaments i treballadors/es del sector per al seguiment de les condicions laborals de les treballadores i la qualitat del servei a l’usuari / a.

5.3.- Epis de qualitat i suficients per els i les treballadores.

5.4.- Vacunar de la Covid19 en tot Catalunya al personal del servei que ho requereixi, així com als usuaris.

5.5.- Horaris per als treballadors i treballadores seguits.

5.6.- Cursos de reciclatge per a treballadors en actiu.

5.7.- Temps reals de recorreguts entre domicilis.

5.8.- No treure de l’horari de l’usuari el temps de recorregut de treballador/a.

5.9.- Reconeixement de les baixes laborals per accident de treball.

5.10.- Titulació Sociosanitària per a noves contractacions.

5.11.- Cobrament de les baixes laborals des del primer dia.

6.- DEFENSA DE LA EDUCACIÓN PÚBLICA (aportació de l’Assemblea Groga)

6.1.- Augment pressupost educació tal i com marca la LEC. 6%
– Que aquest augment vagi tot a la xarxa pública i no a la concertada com fins ara.
– Revertir totes les retallades i millorar condicions laborals professorat : hores lectives, hores coordinació, salari, etc.

6.2.- Avançar cap a la única xarxa publica:
– No renovar concerts educatius dels centres que segreguen per sexe i/o per classe social (centres de l’Opus i centres d’elit)
– Control real i efectiu dels diners que van a la concertada, així com quotes, continguts, democràcia, etc.
– Auditoria pública dels comptes dels centres finançats amb diner públic.

6.3.- Reforçar la xarxa publica:
– Cap tancament de grup a la pública.
– Gratuïtat centres públics. Control quotes de les Ampes
– Disminució de ràtios en general i més disminució en els centres amb alumnat amb més dificultats.
– Més recursos, humans i materials als centres públics de barris més desafavorits.
– No augment de recursos als centres concertats per escolaritzar alumnes “vulnerables”. No al Decret de Concerts

6.4.- Retornar la democràcia als centres:
– Derogar el Decret de Direccions i el Decret de Plantilles
– Adjudicació de TOTS el llocs de treball (funcionaris, interins, substituts) amb criteris objectius i concurs públic. No a la elecció del professorat per part de les direccions.
– Retornar poder per prendre decisions al Claustre i al Consell Escolar.
– Elecció democràtica de les direccions

6.5.- Innovació, currículum i metodologia:
– Innovació educativa a partir experiències del professorat i no imposició de les directrius de l’EscolaNova21
– Apostar per la diversitat de metodologies i no per les competències bàsiques i aprenentatge per projectes com a úniques metodologies
– Reforçar els coneixements en les diferents matèries i no diluir-los en l’aprenentatge per projectes.
– Reforçar el paper del professorat com a transmissió de coneixements i valors
– Reforçar l’aprenentatge de les noves tecnologies però no apostar per l’educació virtual ni per l’educació híbrida. L’educació presencial és la millor, tant per la socialització com per l’aprenentatge i l’equitat social. – Garantir l’educació presencial en totes les etapes educatives

6.6.- Garantir una plaça pública i gratuïta a tots els infants de 0-3:
– Desprivatització de les escoles bressol gestionades per empreses.

6.7.- Universitat :
– Rebaixa taxes universitàries fins arribar a la gratuïtat de les universitats públiques

6.8.- Beques:
– Mentre no s’arribi a la gratuïtat total, les beques han de ser accessibles per a tothom, en temps i quantia.

6.9.- Formació Professional:
– Assegurar una plaça pública per a tot l’alumnat.
– Gratuïtat FP. No a les taxes

– Revisió de la FP dual

7.- MESURES PER CREAR PLENA OCUPACIÓ DIGNE I DISTRIBUIR LA RIQUESA I EL TREBALL (aportació de Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya)

7.1.- Avançar cap a la setmana laboral de 30 hores sense reducció de salari i per la plena ocupació

Els increments de productivitat i beneficis en les empreses, acumulats des de fa decennis, no s’han traduït en una reducció significativa del temps de treball, que hagués reduït la desocupació.

Per tant, reivindiquem que en l’àmbit de l’administració pública de la Generalitat, de les seves empreses i contractacions, s’adoptin les decisions pertinents per reduir la setmana laboral a 30 hores sense disminució de salari. Exigim també, les mesures necessàries per prohibir i penalitzar l’abús en la contractació temporal i a temps parcial, reconeixent la seva contractació indefinida i a temps complet. Així com reforçar les actuacions per prohibir i penalitzar l’abús empresarial d’hores extres il·legals i no abonades.

7.2.- Facilitar la mobilitat en el transport públic dels treballadors / es en precarietat laboral

L’increment de la precarietat i la pobresa laboral, amb contractes a temps parcial, o temporals de curta durada, i amb baixos salaris, dificulta o encareix en termes relatius, l’ús del transport públic en aquest important col·lectiu.

Sol·licitem l’extensió de la targeta bonificada de transport de les persones sense ocupació als treballadors/es precaris, a temps parcial o temporal de curta durada, els ingressos salarials mensuals siguin inferior a el salari mínim.

7.3.- Recuperar els drets laborals i una ocupació digna i estable

L’atur estructural a Catalunya i Espanya és un dels més alts de la Unió Europea, ha estat el resultat d’un model productiu que ha provocat la desindustrialització i deslocalitzacions, i una sèrie de reformes laborals, especialment la contrareforma de 2012, que han eliminat drets laborals, incrementat la precarietat laboral, i empobrit els treballadors / es.

Sol·licitem que el Parlament de Catalunya aprovi una moció per traslladar-la a al Congrés de Diputats, que exigeixi la derogació de la legislació laboral regressiva i precaritzadora, especialment la reforma laboral de 2012, i avançar cap a la plena ocupació estable i digne.

7.4.- Contra l’Abús de la temporalitat i la interinitat en les Administracions Públiques (AP) i per la fixesa de tots els Treballadors i Treballadores Públics.

Per la paralització immediata de falsos processos d’estabilització, contraris al dret comunitari i la justícia social, sense perjudici de la Continuïtat de les Oposicions per cobrir Totes les places Vacants no ocupades per personal en Abús de temporalitat. Per la estabilitat efectiva mitjançant regularització administrativa d’acord amb dret Estatals i comunitaris de tot el personal públic en Abús de la temporalitat, sigui  funcionari, laboral, estatutari o indefinit no fix per a sentència.

8.- DRET A L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE (aportació de les PAH catalanes)

8.1.- Recuperar l’ampliació de la 24/2015 aprovades amb el DL 17/2019, anul·lat pel PP, la banca i el Tribunal Constitucional el passat mes de gener:

La Llei 24/2015 obliga els grans propietaris a oferir lloguers socials com a mesura per evitar desnonaments hipotecaris i d’impagament de lloguers, però va ser ampliada el 2019, gràcies de nou a la pressió social, per incloure la renovació dels lloguers socials si continua la situació de vulnerabilitat, i lloguers social obligatori antidesnonaments en extincions de contractes i en ocupacions o accés sense títol en pisos de bancs. Actualment, el 70% dels desnonaments són de lloguers i moltes persones no tenen altra alternativa que ocupar habitatges de bancs i voltors degut als alts preus insostenibles de l’habitatge i als desnonaments. Per això és necessari recuperar l’ampliació de la Llei catalana contra els desnonaments aconseguida amb el Decret 17/2019, amb una llei d’urgència, la primera llei d’habitatge que aprovi el nou Parlament, que recuperi les següents mesures:

• Renovacions obligatòries un cop els lloguers socials arriben a la seva fi.
• Lloguers socials obligatoris per llars vulnerables en extincions de contractes de lloguer.
• Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en casos d’ocupació en pisos de bancs i voltors.

8.2.- Aplicació immediata d’un Pla de Xoc per posar la mesa d’emergència a zero i les persones que malviuen a pensions i al carrer, garantint un re allotjament digne i adequat:

Cal posar en marxa amb urgència un Pla de Xoc d’habitatge. No podem esperar més: cal posar el comptador a zero i reallotjar les quasi 3.000 persones que esperen a la llista d’espera de les meses d’emergència. És important no oblidar que, tant els pactes internacionals com la normativa pròpia, estableixen el deure de reallotjament de les administracions públiques després que es produeixi un desallotjament forçós.

La Llei 24/2015, per als casos de desnonaments de petits tenidors, estableix al seu article 5.6 que “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el re allotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament”, previsió que s’ha de complir i que moltes administracions estan incomplint sistemàticament (la llista d’espera de les meses d’emergència n’és la prova). Per cada desnonament que no es pugui aturar, exigim un reallotjament digne.

8.3.- Aturar tots els desnonaments de persones vulnerables i actualitzar el protocol de comunicació de desnonaments del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i el Departament de Justícia, doncs és del 2013, i obvia la regulació establerta per la Llei 24/2015 a nivell català o pel RDL 7/2019 a nivell estatal, així com els RDLS 11/2020 i 37/2020 estatals d’habitatge per la pandèmia i el 37/2020 català:

Volem les nostres ciutats i pobles lliures de desnonaments. Cal prioritzar i fer realitat aquest lema, tant a nivell legislatiu com de polítiques a tots els nivells, implicant totes les administracions i posant-ho com a prioritat de primer nivell i de mínims. A més, el Govern de la Generalitat, representada pel President Torra, també es va comprometre a realitzar una reunió el setembre del 2019 amb el TSJC a la qual vam reclamar assistir. Però no tenim cap notícia des de llavors i és necessari actualitzar l’anomenat protocol per estar obsolet i caducat, més, tenint en compte les pràctiques clarament abusives com els desnonaments oberts que actualment no estan permesos, o les directament il·legals, com els desallotjaments extrajudicials executats per empreses privades, així com la presència de policia antidisturbis i recursos públics per executar vulneracions dels drets humans. A més, cal que obligui als Jutjats a coordinar-se amb els municipis, advocades d’ofici, i aturar el desnonament en els casos que les lleis inclouen: lloguers socials obligatoris pels grans tenidors, desnonaments de persones vulnerables mentre duri l’estat d’alarma etc.

8.4.- Padró obligatori pel dret a l’habitatge digne:

Hi ha bastants municipis que no estan empadronant les persones que estan ocupant un habitatge o no tenen domicili fix, discriminant-los i perjudicant-los en l’accés a drets bàsics, per tant cal que aquest dret es garanteixi. A més, alguns reglaments locals de meses d’emergència, demanen inclús 2 o 3 anys d’antiguitat de padró, requisit clarament discriminatori que contradiu la Llei catalana de serveis socials, que demana senzillament l’empadronament i no certs anys d’inscripció. Les persones i famílies que viuen en un poble o municipi, han de tenir els mateixos drets i no podem permetre que es discrimini les persones migrants o amb menys recursos, negant-los la porta d’entrada a drets com l’educació, la salut o l’habitatge. Fa temps que les entitats socials ho denunciem i que alguns Ajuntaments ho ignoren: ja n’hi ha prou, exigim padró per a totes i dret a l’habitatge digne.

8.5.- Ampliació urgent i continuada del parc d’habitatge assequible a Catalunya.

Cal estendre i posar en marxa una bateria de polítiques públiques d’habitatge per incrementar el parc d’habitatge social que Catalunya necessita, complint amb l’objectiu de Solidaritat Urbana que estableix la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya al seu article 73 (arribar al 15% d’habitatge social el 2025 a tot Catalunya), el qual ha estat incomplert sistemàticament pels Governs de les successives legislatures d’ençà de la seva aprovació. Augmentar el parc assequible no pot equivaler a tornar al model insostenible de la bombolla i la desprotecció del territori: cal apostar per mobilitzar o rehabilitar el parc en desús, reciclant la ciutat construïda i evitant la construcció que signifiqui requalificacions i destrucció del territori. Cal fer-ho:

• Ampliant la mesura del 30% de Barcelona a totes les ciutats.
• Construint habitatge públic de lloguer i indefinit, o en cessió d’ús.
• Expropiant l’habitatge buit.
• Sancionant l’incompliment de la funció social de l’habitatge. Ampliar l’impacte i l’abast de l’impost als pisos buits.
• Amb cessions obligatòries d’habitatge buit.
• Amb el tanteig i retracte.
• Ampliant els convenis amb les entitats financeres i fons voltors actuals en base a preus de cessió obligatori actuals.
• Fomentant les cooperatives d’habitatge.

8.6.- Dotar de pressupost les partides per a polítiques d’habitatge i drets socials:

Equiparant-nos als estats i països que tenen veritables pressupostos socials i d’habitatge, com necessita tota política pública de drets que vulgui ésser exitosa i efectiva. Arribar a pressupost per a polítiques d’habitatge a nivell autonòmic i estatal del 3% del PIB per a polítiques d’habitatge i el corresponent per eradicar pobresa energètica. L’ínfim parc d’habitatge d’emergència del que disposem, és un reflex del poc pressupost que es destina actualment i que s’ha dedicat a les polítiques d’habitatge històricament. També n’és una conseqüència el quasi residual percentatge del parc d’habitatge de protecció oficial existent, el ritme d’HPO iniciats el 2019 (0,25 HPO iniciats a Catalunya per cada 1.000 habitants) o la llista d’espera de demandants d’habitatge protegit, que el darrer any amb xifres publicades (2020) era de 141.070 persones a tot Catalunya.

8.7.- Aplicar una política fiscal, impositiva i sancionadora per garantir el dret a l’habitatge i gravar l’incompliment de la seva funció social:

Fomentar que l’IBI, la plusvàlua municipal, els permisos d’obres i d’altres impostos autonòmics taxin especialment els canvis continus de propietat del mateix habitatge, evitant les dinàmiques especulatives. Aplicar amb plans d’inspecció, personal especialitzat i recursos per actuar contra les situacions d’incompliment de la funció social de l’habitatge definides a la Llei 18/2007 (discriminació, assetjament immobiliari, habitatges buits o desocupació permanent, deure de conservació, infrahabitatge o sobre ocupació, ús especulatiu de l’HPO etc.). Modificar l’impost als pisos buits, a través d’una reforma de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, ampliant-la perquè tingui un impacte real amb l’objectiu de revertir l’incompliment de la funció social de la propietat que representen els habitatges buits.

8.8.- La Generalitat ha de ser una administració que assumeixi les seves responsabilitats protegint de forma inequívoca i efectiva el dret a l’habitatge:

El Govern de Catalunya, com a autoritat amb competències exclusives en matèria d’habitatge, ha de liderar les polítiques d’habitatge a Catalunya; posant-se, a més, al serveis dels municipis per complir i fer complir la normativa catalana en matèria d’habitatge (Llei 18/2007, Llei 24/2015, Llei 14/2015, Decret Llei 1/2015 etc.), abocant-hi recursos i prioritzant les polítiques d’habitatge. Les polítiques públiques de drets i que busquen ser efectives -com la sanitat o l’habitatge- han de ser planificades, per tant, cal aprovar un Pla Territorial Sectorial d’Habitatge valent i dotat de recursos, que posi les bases d’un nou model que garanteixi l’habitatge digne i adequat de tota la població. La Generalitat no pot seguir eludint les seves responsabilitats en matèria d’un dret fonamental com és l’habitatge.

9.- GARANTIES DELS SUBMINISTRAMENTS BÀSICS (aportació d’Aliança contra la Pobresa Energètica)

9.1.- Aplicació de la Llei 24/2015 en la seva totalitat

Després de la signatura dels convenis per part d’Endesa amb les administracions per condonar el deute de les famílies vulnerables, és urgent que la resta de companyies energètiques subministradores també els signin.

Cal assenyalar la responsabilitat de les empreses privades que gestionen aquests serveis bàsics per a la vida i posar línies vermelles en el seu lucre.

És necessària la condonació del deute i donar una segona oportunitat a les famílies.

9.2.-   Accés universal als subministraments en ocupacions en precari i aplicació de protocol de Bombers

Cal que el govern impulsi un protocol  per garantir l’accés universal a l’aigua i l’energia en els casos en que no es pugui acreditar dret d’ús. Aquesta regularització evitaria a les famílies a decidir entre viure sense electricitat en ple segle XXI o punxar el subministrament, amb els riscos associats per a elles o les seves veïnes. El Decret de l’AMB 2018/184 i els diferents protocols d’aigua ja existents a Mataró, Blanes, Maçanet de la Selva, Malgrat de Mar, Palafolls, Tàrrega, el Vendrell, etc. visibilitzen que és possible.

Cal, alhora, la implementació del protocol de detecció de casos de pobresa energètica a través del cos de Bombers de la Generalitat, un mecanisme impulsat per l’APE i un col·lectiu de Bombers, acordat amb els departaments d’Interior i Afers Socials, però que segueix guardat a un calaix des de 2017.

9.3.- Posar fi a l’actuació d’Endesa en els talls indiscriminats a barris de tot el territori.

390.000 persones de 29 municipis diferents podrien ser víctimes dels talls continus d’Endesa, una xifra que representa el 5% de la població catalana.

Cal posar fre als abusos d’Endesa, auditar l’estat de les xarxes de distribució i aturar la criminalització de la població afectada. En fer-ho, és necessària la màxima transparència i la col·laboració d’administracions i la imprescindible participació de la societat civil per tal de buscar solucions per a la problemàtica

9.4.- Enfocament de drets: per tal de poder plantejar mesures valentes que lluitin contra la pobresa energètica des de l’arrel.
Transversalitat de gènere: el gènere és un factor de risc en la pobresa energètica i cal tenir-lo en compte en les polítiques públiques que es desenvolupin en matèria de vulnerabilitat energètica.
Transició energètica inclusiva: no podem pensar en una transició energètica sense tenir en compte a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, que pateixen discriminació per un o diversos eixos de desigualtat: gènere, edat, diversitat funcional, persones migrades, etc. i això ha d’estar reflectit en les mesures que es plantegin en aquest sentit.

10.- MESURES PER FER COMPLIR I MILLORAR LA LLEI DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA (aportació de la Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania)

10.1.- Pel ple i efectiu compliment de el dret a la Renda Garantida de Ciutadania

La taxa de cobertura de la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) amb les últimes dades publicades a l’octubre de 2020 sobre la població de Catalunya en situació de privació material severa, segons les dades d’IDESCAT, en el 2019 només arriba al 32% d’aquest col·lectiu, i un 9,36% sobre la població en risc de pobresa a Catalunya. Les dades sobre la implementació de la RGC en el col·lectiu de persones sense llar són denegats per l’administració de la Generalitat, davant la qual cosa s’ha registrat un recurs davant la sala contenciosa administrativa de l’TSJC. Les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia de la covid-19 agreujaran més l’exclusió social, la qual cosa exigeix ​​de manera urgent la plena implementació de el dret de les persones vulnerables a la Renda Garantida de Ciutadania.

Sol·licitem promoure una auditoria independent que permeti extreure conclusions sobre aquesta gestió i poder corregir les males pràctiques. També exigim la revisió de totes les resolucions denegatòries de la prestació (la gran majoria) en aplicació de la moció 24 / XII, aprovada pel Parlament en la sessió de l’2018.11.22, i de la moció 302-00181 / 12, punt 14, apartat a) de 6 de febrer de 2020.

10.2.- Suficiència econòmica de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania

La quantia de la prestació de la RGC està vinculada a l’IRSC. Aquest indicador es troba congelat des del 1 de gener 2010 fins a finals de desembre de 2020. Les conseqüències de congelar l’IRSC no només afecta la suficiència econòmica de la prestació de la RGC, sinó que també, al no estar actualitzat amb l’IPC acumulat a Catalunya en aquest període, restringeixen l’accés a aquesta prestació a persones vulnerables amb ingressos inferiors a el llindar de l’IRSC.

Exigim que en els pròxims pressupostos de la Generalitat s’actualitzi l’IRSC i en conseqüència, s’incrementin les quanties econòmiques de les prestacions de la Renda Garantida de Ciutadania, en compliment de la moció 302-00181 / 12 de 6 de febrer de 2020 aprovada per Parlament que va establir en el punt 14, apartat b) “Incorporar en el Projecte de Pressupostos una actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) que suposi, com a mínim, un increment igual al de l’IPC de Catalunya durant tot el període en el que no s’ha augmentat “. Amb caràcter immediat exigim el compliment del que estableix la disposició addicional 17, apartat 3, dels pressupostos de la Generalitat del 2020, incrementant el 5% les quanties de les prestacions de la RGC amb efectes retroactius d’1 de gener 2021.

10.3.- Millorar la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania

Durant el procés d’implementació de la llei RGC en aquests anys, després d’advertir dificultats i insuficiències en la pròpia llei, s’han promogut diverses esmenes per millorar-la, com ara la reducció del temps de carència de sis mesos a dos mesos. Recentment es van registrar dues esmenes de lectura única amb l’objectiu d’escurçar el termini de resolució de les sol·licituds de RGC i d’harmonitzar el període d’empadronament amb la llei de l’Ingrés Mínim Vital, de la qual és subsidiària la RGC, però, per problemes d’agenda després de finalitzar la legislatura, no es va poder debatre ni votar en sessió parlamentària.

Sol·licitem el seu compromís per votar a favor d’aquestes esmenes de lectura única, que es tornaran a registrar pròximament, en les primeres sessions de Parlament de Catalunya un cop s’hagi constituït. També sol·licitem el seu suport a les noves esmenes que milloren la llei de la RGC.

10.4.-Millorar la llei de l’Ingrés Mínim Vital i impulsar una harmonització en els aspectes positius amb la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania

L’aprovació de el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig de l’any passat pel qual s’estableix l’Ingrés Mínim Vital, prestació de la qual és subsidiària la Renda Garantida de Ciutadania, si bé ha significat un avanç en la protecció social en el conjunt de l’estat espanyol, també ha mostrat en la seva aplicació pràctica importants dificultats per l’accés a aquesta prestació de les persones vulnerables, dèficits en la tramitació, finançament i coordinació de la seva gestió, com també algunes millores respecte a les prestacions vigents a les diverses comunitats autònomes.

Diversos moviments socials van dirigir una carta al Govern de l’estat proposant un conjunt de millores de l’Ingrés Mínim Vital, i posteriorment van cursar una altra carta als grups parlamentaris de Congrés dels Diputats perquè registrin i donin suport a un conjunt d’esmenes a aquesta llei que de manera resumida signifiquen: escurçar a dos mesos abans de la sol·licitud el període de còmput d’ingressos o manca d’aquests, escurçar a dos mesos el període de resolució administrativa de les sol·licituds, establir el silenci positiu després del final del termini de resolució, i assegurar el seu finançament mitjançant l’ampliació de crèdits. Com podran veure, algunes d’aquestes mesures formen part de l’articulat de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania.

Com a conclusió proposem a Parlament de Catalunya:

1r.- Aprovar una moció en suport d’aquestes esmenes per traslladar-la a el govern de l’estat i al Congrés dels Diputats.

2n.- Emprendre la tasca d’harmonització entre aquelles mesures més progressistes que conté la llei de l’Ingrés Mínim Vital, per exemple, el termini de residència legal d’1 any per accedir a aquesta prestació, mentre a la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania és de 2 anys. Impulsar les iniciatives perquè les mesures més avançades que conté la llei de la Renda Garantida de Ciutadania respecte de la llei de l’Ingrés Mínim Vital s’incorporin a aquesta última, afavorint l’harmonització positiva, voluntària i col·laborativa entre les dues lleis.

3r.- Garantir la gestió de la llei de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya pel govern de la Generalitat en compliment de les seves competències estatutàries, la coordinació per al finançament pel govern de l’estat de la prestació de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya, així com els mecanismes d’auditoria i supervisió compartits per a la correcta implementació de l’Ingrés Mínim Vital.

11.- DEFENSA DE LES PENSIONS PÚBLIQUES (aportació de Marea Pensionista-COESPE)

El Sistema Públic de Pensions és una peça bàsica dels drets socials a Catalunya. En els últims anys ha estat objecte de diversos intents de degradació i privatització. Davant d’atacs interessats per fer-ho aparèixer com un mecanisme insostenible, és imprescindible exigir una auditoria pública dels comptes de la Seguretat Social. Es tracta d’un sistema que es va crear el 1963, que va recaptar un enorme volum de cotitzacions sobre el treball i que es va separar dels pressupostos de l’Estat sense que es reconeguessin els seus recursos acumulats, creant l’anomenada guardiola de les pensions amb el comptador a zero .

A més, s’estan imputant a la Seguretat Social una sèrie de despeses que són absolutament impròpies a la fi d’aquesta i que van servir per cobrir durant la dictadura l’absència d’un sistema fiscal progressiu i després per fer front a tot tipus de despeses socials (com per exemple el IMV).

El Parlament de Catalunya ha de contribuir a exigir el manteniment de el Sistema Públic de Pensions, que implica la ciutadania de Catalunya, per a això proposem:

Aprovar una moció al Parlament per fer-la pública i traslladar-la al govern de l’estat espanyol i al Congrés dels Diputats, on s’exigeixi una auditoria dels comptes de la Seguretat Social, la supressió de qualsevol càrrec impropi al seu càrrec i en tot cas establint les mesures transitòries necessàries per garantir als pensionistes un nivell de vida digne i suficient, en tant el sistema actual no ho assumeixi.

12.- NECESSITAT DE RECUPERAR LA BANCA PÚBLICA (aportació d’ATTAC Acordem)

Un gran nombre d’entitats han desaparegut víctimes de fusions o absorcions afavorides per la complicitat i normatives dels governs de torn, des de 2008 hem passat de 62 entitats a 10. Com a resultat tant Espanya, com Catalunya presenten avui unes de les majors concentracions bancàries d’ Europa. A l’Estat 5 grans bancs acaparen el 71% dels actius i amb les fusions en potència es passarà al 80%.

La desaparició de la banca pública i les caixes i altres petites entitats minoristes de proximitat, està fent que es ressenteixi fortament la funció tradicional d’intermediació de la banca i que el finançament de famílies i pimes estigui greument afectada, així resulta impossible reflotar l’economia.

Exigim al Govern de la Generalitat i al Govern d’Espanya que, en el futur, actuïn per revertir les polítiques que han afavorit la privatització i oligo-politització de les finances, que s’han constituït en grups de poder fàctic que vigilen i controlen el desenvolupament de la nostra feble democràcia. Per això considerem necessària la gradual reconstrucció d’una estructura bancària diversificada, on la Banca Pública compleixi un necessari paper garantista orientat cap a la democràcia econòmica i que es constitueixi en un servei públic financer capaç de servir a les necessitats no ateses de el teixit productiu i de tota la ciutadania a Catalunya i l’Estat.

Per a això seria necessari:

– La transformació de l’ICF (Institut Català de Finances) a Catalunya, com a entitat financera pública, en una autèntica i sòlida banca pública d’inversió / desenvolupament, que pugui finançar de manera directa a empreses privades o cooperatives i a autònoms, sense haver de recórrer majoritàriament a la intermediació de la banca privada i que pugui respondre als reptes que sota responsabilitat social i ecològica té a hores d’ara Catalunya.

– Que el Parlament de Catalunya, dins de l’àmbit de les seves competències, aprovi una proposta que traslladi al Congrés dels diputats a Espanya perquè l’ICO (Institut de Crèdit Oficial) es converteixi així mateix en una autèntica i sòlida banca pública d’inversió / desenvolupament , que pugui finançar de manera directa a empreses privades o cooperatives i a autònoms, sense haver de recórrer majoritàriament a la intermediació de la banca privada i que pugui respondre als reptes que sota responsabilitat social i ecològica té en aquests moments l’Estat espanyol.

L’ICO, al costat de l’ICF i altres instituts financers de l’Estat són necessaris per a canalitzar els fons europeus i dotar-los del màxim d’eficiència. Per a això aquests instituts financers, que estan constituïts com a entitats bancàries públiques amb caràcter empresarial, tenen competència per finançar directament projectes a diversos nivells, sense haver de recórrer a la intermediació de la banca. Primer de tot cal prioritzar l’ocupació responsable d’aquests fons, sense haver de recórrer majoritàriament a el negoci de la banca privada a través de la seva innecessària intermediació.

No obstant això, aquestes mesures no resolen per si soles molts dels greus problemes de l’actual sistema financer a Catalunya. Un dels més preocupants avui és la pèrdua substancial del paper bancari d’intermediació, paral·lel a la seva concentració oligopolística orientada al màxim benefici de la gran banca. Un altre,  l’augment significatiu de l’exclusió financera de determinades poblacions vulnerables i / o perifèriques. És per això necessari que les administracions catalana i espanyola orientin la seva acció cap a la reconstrucció d’una banca pública de dipòsits, capaç de donar al sistema financer el gir necessari orientat al bé comú de què mai no s’hauria d’haver desviat.

En aquest sentit i com a mesura inicial

– Reclamem al Parlament de Catalunya aprovi una moció per la qual traslladi al Govern d’Espanya la necessitat de dotar les oficines de Correus de la infraestructura i personal necessaris per reinstaurar les funcions de cobrament, pagament i dipòsit de l’antiga Caixa Postal i fer-les així operatives, ja que disposen d’un ampli desplegament a Catalunya, per obrir comptes corrents, domiciliació de rebuts, transferències, etcètera. Això amb l’objectiu d’apropar el finançament a les necessitats de l’entorn rural i combatre al mateix temps la creixent exclusió financera.

13.- SOBRE LA GESTIÓ I PRIORITATS DELS RECURSOS DEL FONS DE RECUPERACIÓ EUROPEU (aportació d’Aliança de Marees i Moviments Socials)

13.1.- Transparència i participació

Després de la publicació del Reial decret llei 36/2020 pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla de recuperació, Transformació i Resiliència, és a dir, sobre les normes per adjudicar aquests fons de la UE, s’ha suscitat una gran inquietud i descontent a l’advertir que coincideix en gran part amb els principis bàsics que va fer al seu dia la patronal, i no assegurar la justa participació dels governs autonòmics i municipals en la seva gestió, així com obrir el debat públic perquè la participació de la societat civil sigui plena i transparent.

Sol·licitem que en la gestió dels fons de recuperació de la Unió Europea participin de manera justa, en funció de criteris objectius i consensuats, la Generalitat de Catalunya i la resta de les comunitats autònomes, així com els ajuntaments. Així com promoure la informació i debat públic sobre la gestió i ús d’aquests fons, i la participació de les organitzacions i moviments socials sobre les prioritats en la inversió pública i social de fons.

13.2.- Condicionalitat explicita o vinculada a recomanacions antisocials de les institucions de la UE

La utilització d’aquests fons per imposar als diversos estats de la UE, entre ells Espanya, mesures regressives de caràcter antisocial i laboral, especialment contra el sistema de pensions públiques, i per no derogar la reforma laboral de 2012, etc., sigui amb l’excusa de les recomanacions de les institucions de la UE, o amb acords inconfessables, són un greu atemptat a la sobirania popular i democràtica, i obriran un greu conflicte social.

Exigim la defensa dels drets socials i laborals, així com la sobirania democràtica i popular, rebutjant radicalment aquestes condicions, recomanacions o xantatges, per accedir als fons de recuperació de la Unió Europea.

13.3.- Prioritats de l’ús dels fons de recuperació de la UE

És motiu de gran preocupació l’interès de la banca privada, transnacionals i grans empreses privades per apropiar-se d’aquests fons de recuperació en benefici propi. Beneficis que després són transferits als països on resideixen les seves seus principals. També causa inquietud les referències a la col·laboració “pública-privada” que per regla general són les vies per transferir recursos públics a negocis privats.

Sol·licitem, que les recomanacions del Consell Europeu per a l’assignació de fons de recuperació en sanitat, educació, ocupació, transició ecològica, digitalització, investigació i innovació, etc., serveixin per modificar l’actual model econòmic obsolet i desequilibrat, re-industrialitzant l’economia amb inversions de propietat i gestió pública, enfortint el caràcter públic en salut, educació, transport, energia, per un parc públic d’habitatge, avancin cap a la plena ocupació digna, i assegurin els recursos per consolidar la cohesió i protecció social (pensions públiques, IMV i prestacions com la RGC, etc.).

ALIANÇA DE MAREES I MOVIMENTS SOCIALS DE CATALUNYA

Subscriuen les següents organitzacions, moviments i entitats socials:

Afectats BB Serveis, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea Groga, ATTAC Acordem, Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadanía, Coordinadora d’Assemblees de Treballadors/es en atur de Catalunya, Coordinadora Residencias 5+1, Las Kellys Barcelona, Marea Blanca, Marea Colomense, Marea Pensionista de Catalunya, Moviment de Residències de Catalunya, PAH Catalanes, Pastoral Obrera de Barcelona, Plataforma SAD.