Aquest 14 d’juliol el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret 69/2020 (que anomena «d’acreditació, concert social i gestió delegada a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública»), per imposar en ple estiu i en plena reactivació de la crisi sanitària una regulació, amb un contingut que fa pocs mesos va tombar el Parlament de Catalunya per pressió dels moviments socials. . Amb ell s’estableix una nova forma de relació amb les empreses proveïdores de serveis a la Generalitat, que obre la porta a noves i més extenses privatitzacions. Just el que pretenia l’anomenada “llei Aragonés” que el govern va tractar d’aprovar i va perdre al Parlament el passat febrer. Aquest Decret resulta ser una manera encoberta de tractar d’imposar aquesta Llei amb nocturnitat.

Sota una pretesa intenció de millorar la desastrosa situació provocada per les privatitzacions dels successius governs de la Generalitat, que la crisi sanitària ha posat manifestament en evidència, el que es fa és:

a) introduir altres mecanismes més enllà del preu del servei per assignar les contractacions. Mecanismes que no s’objectiven més enllà d’una retòrica “estimació de criteris socials”, el que permetrà una major arbitrarietat en l’assignació per part de govern a les empreses privades. Apel·lant genèricament a aquests criteris ambigus, es fa possible escamotejar els pocs mecanismes objectius de control social que actualment existeixen en la contractació pública.

b) reduir el control públic d’aquestes contractacions amb el pretext d’una major eficiència i eficàcia en la gestió administrativa. Reduint el que denominen “burocratització”, en realitat al suprimir terminis i tràmits s’enfosqueix encara més els processos de contractació, ja caracteritzats per la seva foscor, nepotisme i sospites periòdicament evidenciades de corrupció.

c) allargar a 10 anys l’acreditació de les entitats contractuals sense explicitar els mecanismes de control a què estaran sotmeses. Això després d’haver-se evidenciat l’absoluta fallida dels supòsits mecanismes de control sobre les residències de persones dependents que familiars i treballadors venien denunciant des de fa anys. En aquest cas ha quedat totalment en evidència l’absència de control sobre els contractes de serveis, que han produït el que objectivament han resultat assassinats en massa induïts (3 de cada 4 morts en l’epidèmia han estat en aquestes residències). Però encara que sense efectes tan espectaculars, també en altres sectors la manca de control ha comportat enormes sobrecostos i baixa qualitat del servei des de fa molts anys (des de la sanitat a l’aigua, de les infraestructures a la recerca).

d) La provisió es realitzarà mitjançant resolució de el Departament de Treball, Afers Socials i família, per tant, l’empresa no haurà de signar cap contracte. No només la Conselleria es converteix en una Taifa per establir criteris i preferències amb les empreses de la seva predilecció, sinó que a més l’obligació es converteix de fet en unilateral. És l’administració qui s’obliga amb les empreses. Si aquestes deixen d’estar interessades, o incompleixen i deixen les coses a mitges, no estan obligades per contracte a cap tipus d’obligació. Es el somni de tot paràsit de l’administració: utilitzar-la en tant doni excedent i desfer d’aquesta vinculació en el moment en què ja hagi tret tot el suc possible o les coses es posin complicades (per exemple, per una epidèmia).

e) El Decret estén la cartera de possibles serveis privatitzables molt més enllà de què fins ara estava permès. Serveix per a legitimar privatitzacions que la Generalitat havia vingut realitzant en els últims temps i per obrir la porta a noves privatitzacions.

Des de la Aliança de Marees i Moviments Socials denunciem aquesta acció de govern com infame, antidemocràtica i sarcàstica en el moment en què l’epidèmia ha mostrat la imperiosa necessitat d’uns serveis públics controlats directament per l’administració, regulats a partir dels interessos de la majoria i no de les grans empreses que parasiten la nostra administració. Els diners públics, als què tots contribuïm, han de prioritzar les necessitats socials de les grans majories i no la cobdícia d’aquells que aprofiten tota crisi i desordre, per estendre les seves urpes i sostreure més recursos d’un poble al què han empobrit sistemàticament.

El que cal fer no és facilitar les privatitzacions, sinó revertir-les el més aviat possible i augmentar mentrestant el control sobre l’efectiva prestació dels serveis, trencant els contractes si es detecten greus incompliments.

Fem una crida a les forces polítiques que van rebutjar la Llei Aragonés a denunciar aquesta jugada indigna d’un estat democràtic. Els cridem a que no caiguin davant els cants de sirena que el decret fa amb promeses del tipus com que ara es consideren «l’estabilitat laboral, la igualtat de gènere, la inserció laboral, la política lingüística, la compra pública ètica, la protecció de l’entorn, la qualitat alimentària o el compromís ètic ». Es tracta de pura retòrica, que no està sotmesa a cap mesura objectiva i que deixa en mans del Conseller la decisió final. Això, a més en una Conselleria sota sospita de prevaricar per la forma d’atribuir restrictivament la Renda de Garantida de Ciutadania. Tampoc cal tenir esperances en què «es promourà la formació» com a esquer a les forces sindicals. En realitat, la precarietat de les persones que treballen en aquestes contractes dificulta l’acció sindical i acabarà situant els sindicats i la lluita dels treballadores i treballadores afectades en una situació d’encara de més debilitat.

Fem una crida a la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics (antiga coordinadora contra la llei aragonès) a emprendre una denúncia conjunta i a tots els moviments socials emprendre accions explicatives de denúncia d’aquesta nova tupinada de govern. Cal començar a preparar accions coordinades contra aquest Decret per part d’un govern que està ja en les seves últimes hores, però que pretén llegar per al futur la venda dels recursos públics als paràsits que des de fa anys xuclen els recursos de les nostres administracions i degraden els drets de la ciutadania a rebre serveis en condicions i garanties. Potser, davant d’una legislatura que agonitza, algú estigui fent mèrits per obtenir una bona sortida mitjançant les portes giratòries amb aquest regal a les companyies privades, per descomptat els usuaris no permetrem que aquesta maniobra quedi impune.

NO a les privatitzacions – NO a l’Decret 69/2020 de la Generalitat

NO a governar contra el Parlament

Barcelona, 30 juliol 2020

ALIANÇA DE MAREES I MOVIMENTS SOCIALS

Email: alianza.mms@gmail.com