Albert Batiste. ATTAC Acordem

L’impacte en la salut i la vida de les persones de la pandèmia del Covid-19, ha tingut a Espanya una dimensió especialment terrible en el cas de les residències de gent gran i dependents.

En efecte, segons dades obtingudes de webs que citen dades oficials, del total de persones mortes per el virus a tot l’Estat fins a mitjans de maig, el 65 % (més de 18.000) van ser persones que vivien en residències geriàtriques. D’aquestes, la major part  van ser a residències de les Comunitats de Madrid (5.800) i de Catalunya (3.900) (1) (2).

Sens dubte una part d’aquestes estadístiques terribles es deu a la debilitat general en que es trobava  el sistema de salut pública quan va arribar la pandèmia, i a l’especial vulnerabilitat de les persones d’edat a aquesta.

Però també aquesta mortandat ha fet sortir a la superfície les condicions en les que es porta a terme a Espanya i en concret a Catalunya l’atenció a les persones grans i dependents: moltes persones en poc espai; treballadores, generalment dones, amb una situació laboral precària, poca formació, una gran càrrega de treball i salaris de misèria; famílies desenteses de la situació del seu pare o mare; institucions poc transparents; i insuficient dotació de metges i infermeres que prestin atenció sanitària als residents. La recent actuació de la Generalitat, que a la vista del desastre humà ha traspassant l’atenció sanitària als Centres d’Atenció Primària, ha pal.liat en part aquest últim aspecte negatiu si bé a costa de sobrecarregar encara més a aquests centres molt afectats per les retallades dels anys 2010-2011.

Això ha passat en un servei públic amb una forta incidència de la gestió privada. En efecte, a Catalunya, des de fa anys s’ha implantat un sistema mixt públic-privat en el que la majoria de places, ja siguin en residències de propietat pública o privada, estan gestionades per empreses privades directament o a través de concerts o concessions de l’Administració. Així, del total de1.073 centres i 64.000 places, només 10.300 places (un 17%) són de gestió pública; mentre que 35.500 (55 %) estan gestionades per empreses mercantils; i 18.200 (28 %) per entitats socials sense ànim de lucre. (3).

Les residències privades o la gestió privada de les públiques ja fa temps que es configura com un sector econòmic molt atractiu per als inversors, per la seguretat d’una demanda creixent degut a l’envelliment de la població, i per l’alta rendabilitat que s’hi obté (el preu mensual d’una plaça no pública a Barcelona no baixa dels 2.000 € al mes). De manera que en els últims anys ha atret a una sèrie d’empreses, moltes abans dedicades a la construcció o a altres sectors econòmics, que han creat residències privades o han assumit la gestió de moltes de propietat pública. Segons la informació del periodista Manuel Rico publicada a Infolibre (4), empreses com Domus VI, Clece, Vitalia, Sanitas, Colisée, Korian, Orpea, OHL Ingesan, Amavir, Savia, Aralia, Ballesol i L’Onada controlen la majoria de les residències espanyoles.

Dintre els accionistes d’aquestes empreses, hi han fons d’inversions com ACG, Blackrock, CVC Capital Partners, IK Fund, BUPA i altres, molts d’ells propietat d’empreses estrangeres, i tots ells amb filials a llocs com Jersey, Luxemburg, Suïssa i altres guarides fiscals on quasi no paguen o no paguen impostos, i on per la seva opacitat és molt difícil saber qui són els propietaris finals.  

Aquestes empreses sense cap lligam amb el territori primen la finalitat de maximitzar els beneficis del seus accionistes, el que aconsegueixen apujant els preus i minimitzant les despeses, el que ocasiona els problemes de baixa ràtio de personal per resident, falta de personal sanitari, condicions laborals i sous precaris, mala qualitat de les instal.lacions, neteja i menjar, i altres que hem enunciat amb anterioritat.

Això no eximeix a l’Administració de la seva gran responsabilitat en aquesta problemàtica. Les associacions de veïns i de familiars catalanes han denunciat reiteradament la falta de vigilància per part de la Conselleria d’Afers Socials del compliment de les condicions contractuals per part de vàries empreses a les que se’ls hi havia adjudicat. Cas de l’empresa OHL Ingesan-Asproseat, que gestionava cinc residències de propietat pública de Barcelona, i que no va ser si no després de moltes denúncies de problemes greus de qualitat del servei (incloent casos de sarna entre els residents) per part de l’associació de familiars 5+1, que es va aconseguir que la Generalitat retirés la concessió i l’adjudiqués a altres empreses amb uns criteris de qualitat més alts en el contracte (encara que els familiars el que demanaven és la gestió pública directa) (5). 

No tenim dades de mortalitat causada pel Covid-19 diferenciades segons la gestió pública o privada de les residències, que ens permetin concloure de manera definitiva la responsabilitat de la privatització en elles. Però no és aventurat afirmar que un major paper de l’Administració en la gestió d’aquest servei social fonamental, tal com demanen les associacions de familiars i en defensa dels serveis públics, hagués estalviat morts i patiment en la crisi de la Covid-19 i ho farà en altres crisi que es puguin presentar en el futur.

En tot cas i com a actuació urgent i inexcusable, cal exigir a l’Administració de la Generalitat que estableixi els mecanismes per una vigilància estricta de les condicions en que es dona el servei, en primer lloc en les residències de propietat pública o en les que hi hagi aportació de diners públics, i en general en qualsevol instal.lació que presti aquest servei públic fonamental.

També cal demanar a la societat una major consciència de les necessitats i problemàtica d’aquesta part de la població i una major implicació en la seva solució; població que cada vegada serà més nombrosa i té els mateixos drets que les demés persones.  

(1) Dades tretes de la web de RTVE https://www.rtve.es/noticias/20200517/radiografia-del-coronavirus-residencias-ancianos-espana/2011609.shtml

(2) Dades del Departament de Salut reproduïdes a la web de BTV https://beteve.cat/societat/residencies-gent-gran-casos-coronavirus-grafic/

(3) Article a la web del Fòrum Català d’Atenció Primària  https://focap.wordpress.com/2020/04/21/residencies-geriatriques-dany-i-reparacio/

(4) Article a Infolibre https://www.infolibre.es/noticias/politica/2020/04/27/los_verdaderos_duenos_las_residencias_espana_106217_1012.html

(5) Web de la Coordinadora 5+1  https://ca.coordinadoraresidencias.com/post/l-ute-ohl-ingesan-asproseat-no-gestionar%C3%A0-la-resid%C3%A8ncia-del-bon-pastor-1

ATTAC Acordem no s’identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.