Afegeix-te a la resistència contra la privatització de Bankia i BMN
25 maig 2017 | Categories: Attac Acordem, Banca, banca pública, Catalunya, convocatòries, denúncia, drets econòmics i socials, Espanya, Front contra el poder financer, mobilitzacions |
Podrem aspirar a una sanitat, un treball, unes pensions o una educació dignes quan tot el sistema financer sigui privatitzat? has pensat això?
El dimecres 31 de maig estàn convocades, arreu de l’Estat Espanyol, accions a les sucursals de Bankia i BMN per frenar la seva venda a mans privades. Des de Barcelona Attac Acordem hem pensat necessari realitzar una acció també el mateix día a la seu de Bankia de Pl.Catalunya.
Us adjuntem a continuació el manifest
Us esperem!
Parem la venda de Bankia i BMN
L’activitat bancària, un servei públic.
L’activitat bancària és necessària i essencial per assegurar l’estalvi, gestionar els pagaments i cobraments, facilitar el consum de les persones i de les famílies, ajudar a la inversió de les PYMES y famílies o finançar l’habitatge social en lloguer. L’Estat ha de garantir aquests drets econòmics mitjançant la Banca Pública y evitar l’exclusió financera.
Igual que defensem la Sanitat y l’Educació públiques, l’atenció a la Dependència, els Serveis Socials, el Transport Públic, les Pensions y tots els drets ciutadans conquerits que obliguen a les institucions, exigim la creació d’una Banca Pública. Allò públic és de tots, és el que té garantit el ciutadà des de que neix.
Els bancs públics tenen orientació social, i ho fan amb majors garanties. Al contrari, els bancs privats tenen la finalitat de repartir els majors guanys en el menor temps possible als accionistes.
En el negoci bancari la confiança és fonamental. Els ciutadans confien en disposar del diner depositat en els seus comptes tot i sabent que el banc el presta. La banca, al concedir crèdit, crea diner bancari i facilita nous medis de pagament. Abans de la crisi, la banca privada, impulsada per l’afany del màxim guany, va prestar molt per sobre dels seus dipòsits, especialment en el negoci immobiliari i en arriscades operacions en el mercat de capitals.
Les Caixes d’Estalvi es van veure arrossegades en aquesta ambició desmesurada, entrant en la roda de la competència i el creixement incontrolat. Així va patir tot el sistema bancari una reducció de la seva solvència abocant-nos a la crisi, amb les conseqüències que encara estem pagant.
Les Caixes “bancaritzades” no eren la banca pública que proposem.
Durant més d’un segle les Caixes van donar servei a llars i empreses en tots els racons de l’Estat i tenien les seves Obres Socials, que van reforçar les prestacions socials. A diferència de molts bancs no havien tingut crisis importants. Les van obligar a “bancaritzar-se” amb greus problemes de gestió poc professional.
La pràctica totalitat de les Caixes d’Estalvi es van liquidar i entregar pràcticament gratis als bancs privats que, de més a més dels seus propis ajuts, han resultat receptors finals del sanejament de les Caixes. En total 60.718 milions d’euros en capital que arriben fins a 122.122 milions en avals i altres compromisos de l’Estat.
La banca pública és possible, a l’Estat Espanyol i a Europa.
Perquè l’Estat ha posat per a salvar la banca només a Bankia y el BMN 24.000 milions i 7.000 milions d’euros, respectivament, i estan ja nacionalitzades. Perquè necessitem, al menys, una entitat de banca pública que marqui pautes de seny i bona gestió al servei de la societat. Perquè un cop regalades les Caixes sanejades als bancs privats, només ens queden Bankia y el BMN.
Els bancs privats volen un negoci segur, que els hi garanteixi que mai perdran. No volem tornar a lliurar diner públic per a alimentar noves crisis i que els accionistes se’l reparteixin per anticipat, deixant-nos als demés els seus deutes.
Seria incongruent que la Unió Europea no permetés l’existència de la banca pública a Espanya quan son molts els exemples de bancs públics a Europa. A finals de 2011, 32 països d’Europa disposaven de 221 bancs amb participació pública y 81 agències financeres públiques.
Abans existien a Espanya, de més a més de grans empreses públiques (com Iberia, SEAT, Telefónica, Endesa, Repsol), sis bancs públics: l’Hipotecario, Crédito Local, Caja Postal, Crédito Agrícola, Crédito industrial y Banco Exterior, que acomplien una labor encomiable facilitant el crèdit a aquells sectors de l’economia en els que estaven especialitzats.
Un nou model de banca pública.
En les empreses públiques es pot exercir la participació dels ciutadans (“Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos”, art 23.1 C Española). Si no ha estat així fins ara, podem exigir que ho sigui. Proposem una Banca pública:
– Amb gestió professionalitzada però sense les impúdiques retribucions de l’alta direcció.
– Amb autèntic control de les instàncies públiques, inclòs el Congrés dels Diputats. Transparència, publicitat i participació social.
- Per prestar els serveis de l’Estat amb menys costos que els pagats actualment a la banca privada (inclosa la intermediació amb l’ICO);
- Que asseguri que els estalvis dels usuaris no vagin als paradisos fiscals, per a especular als mercats financers, o a projectes no sostenibles.
- Que doni suport a la inversió amb crèdits a més llarg termini a la petita y mitjana empresa i autònoms.
- Que posi al servei d’una política social l’enorme quantitat d’habitatges que ténen acumulats, paralitzant desnonaments, afavorint el lloguer social i la seva venda a particulars i a empreses municipals d’habitatge social, i no a fons voltor a preus de saldo.
- Una banca de proximitat, amb un servei de dipòsits per la ciutadania eficaç, barat, universal i proper que arribi a tots els recons de la nostra geografia. Sense clàusules sòl en els préstecs i sense preferents.
En definitiva, orientar les seves activitats amb criteris ètics, sostenibles, democràtics i de control social.
El govern, sense cap debat i amb l’excusa de recuperar una petita part del lliurat a la banca, amenaça amb la privatització del que és de tots.
Exigim que s’acabi amb l’espoli d’allò públic.
Bankia y BMN no es venen, es defensen.
Primers signataris, entre d’altres:
CCOO; UGT; CGT;USO; COPYME; PODEMOS; IU; EQUO; COMPROMIS; ESQUERRA; ATTAC; ECONOMISTAS FRENTE A LA CRISIS; ECONOMISTAS SIN FRONTERAS; ECONOMUESTRA; FRAVM; JUSTICIA Y PAZ; PLATAFORMA DE EMIGRANTES DE MADRID; PLATAFORMA POR UNA BANCA PÚBLICA
Contactar amb: [email protected]
