És necessari acabar amb els paradisos fiscals

Captura

Imprimeix el tríptic de campanya en català AQUÍ

Què són

Els mal anomenats paradisos fiscals (“tax havens” en anglès)  són territoris que es caracteritzen per la seva fiscalitat nul·la o molt baixa i pels seus règims jurídics particulars (offshore o extraterritorials), que permeten que es doni el secret bancari, pel qual els titulars de comptes corrents o dipòsits solen ser anònims.

Aquests dos aspectes comporten que els paradisos fiscals constitueixin guarides fiscals per no residents i plataformes de negocis opacs. En concret, el seu règim jurídic permet crear empreses pantalla, sucursals i filials bancàries, fideïcomisos, fundacions i un conjunt de figures jurídiques que són utilitzades per bancs, grans empreses, fons d’inversió d’alt risc, fons de pensions, vehicles especials d’inversió, grans fortunes i polítics corruptes com plataformes opaques d’evasió i elusió fiscal, comerç i especulació. També són un vehicle perfecte per rentar diner negre de narcotraficants, traficants d’armes, màfies i organitzacions terroristes.

Aquests territoris no desenvolupen, en general, una gran activitat econòmica productiva d’acord amb el seu pes financer, sinó que través del seu sistema jurídic offshore atrauen grans capitals i negocis il·lícits o il·legítims de tota mena. Aquests diners “no dormen” normalment en els paradisos fiscals, sinó que el flux de negocis que es realitza amb ell és continu. És obvi que el ciutadà comú no se’n beneficia; són les seves elits les que venen la sobirania fiscal i financera al capital internacional pel seu benefici propi.

A més d’aquests paradisos fiscals offshore o extraterritorials per no residents, existeixen en el món altres territoris “de baixa tributació” que són també responsables de bona part de la competència i dumping fiscal internacional.

Per tot això, constitueixen una part fonamental i necessària de l’ordre capitalista financer actual i són fèrriament defensats pels lobbies corporatius.

Quants n’hi ha?

A la trobada del 2009 del G-20 a Londres, els mandataris allà reunits, conscients del paper que van jugar els paradisos fiscals en el desenvolupament del crash financer del 2008 i de la crisi sistèmica posterior, van encarregar a l’OCDE establir les mesures necessàries per posar fi als paradisos fiscals o territoris no cooperants que, segons una llista pròpia de l’OCDE, existien. Aquesta organització imposà que, per deixar de figurar a la llista, els paradisos fiscals devien firmar dotze tractats d’intercanvi d’informació amb altres països o territoris. Com a resultat, avui dia l’OCDE considera només dos territoris no cooperants, dues petites illes (Niue i Nauru). Aquest canvi ha estat el resultat d’una operació de maquillatge per justificar la seva implicació i ha suposat atorgar als territoris desapareguts de la seva llista una honorabilitat que no posseïen, ja que a la pràctica tots ells continuen funcionant com a territoris offshore o paradisos fiscals per a no residents.

Són moltes més les llistes existents de paradisos fiscals i molts països tenen una pròpia: Espanya menciona en aquests moments 33 (48 el 1991); el Parlament Europeu, 58 el 2015, i Tax Justice Network,

No només són paradisos fiscals aquelles illes del Carib, Antilles o el Canal per tots conegudes (Caiman, Jersey, Verges Britàniques, etc.). També ho són països que pertanyen a la Unió Europea (Luxemburg, Malta, Xipre) o a Europa (Suïssa, Liechtenstein, Andorra, Gibraltar, Mònaco, San Marino, etc. ), països com Panamà, Uruguai, Singapur o Bahrain, o zones protegides dins de grans Estats com la City de Londres o l’estat de Delaware als Estats Units.

Quants diners oculten rics i poderosos als paradisos fiscals

Segons Tax Justice Network, als paradisos fiscals s’oculten entre 21 i 32 bilions de dòlars només en dipòsits. Això equival a, aproximadament, un terç del PIB mundial. Altres estimacions més modestes (Zucman) el situen en 8 bilions.

Com evadeixen impostos

Les grans corporacions creen empreses fictícies a paradisos fiscals, ingressen allà els seus beneficis i no paguen impostos, o bé aquests són ridículs. Així, per exemple, les majors empreses de l’IBEX 35 tenen un bon nombre d’empreses fictícies o pantalla a paradisos fiscals, mentre els bancs hi disposen de filials o sucursals bancàries.

Utilitzen l’evasió i elusió fiscal i a vegades inclús arriben a acords secrets amb determinats Estats per pagar menys impostos, com s’ha demostrat que ocorre a Luxemburg.

Com funcionen les plataformes de negocis globals i d’especulació

Més de la meitat del comerç internacional té lloc entre grans empreses i les seves societats fictícies o sucursals offshore. Però el comerç més important, que és l’especulació financera amb tot tipus d’actius i són 90 vegades superiors a les transaccions en el comerç mundial de serveis i matèries primeres, es vehicula fonamentalment des de paradisos fiscals.

Què és la banca a l’ombra i perquè constitueix un risc enorme pel sistema financer junt amb els paradisos fiscals

L’origen de la crisi financera del 2008, que va suposar una gran recessió que va acabar amb més de 40 milions de llocs de feina en els països desenvolupats i empobrir a cents de milions de persones, es trobava en l’anomenada banca a l’ombra, o sigui, l’opacitat de la banca financera actual i la impossibilitat de supervisar-la i controlar-la. Però parlar de banca a l’ombra és parlar, en bona part, de l’opacitat dels paradisos fiscals. Avui en dia els diners que gestiona aquesta banca és superior a l’existent abans de la crisi del 2008. Segons calcula l’FMI (Fons Monetari Internacional), podem parlar d’una xifra de 75 bilions de dòlars, que equival al producte interior brut mundial. Supervisar i controlar el sistema financer requereix acabar amb els paradisos fiscals.

Què fa la Unió Europea contra els paradisos fiscals

Molt poc. En la Unió Europea no hi ha voluntat política d’acabar amb els paradisos fiscals. Des de fa anys es debaten i tramiten mesures insuficients contra aquests paradisos (l’última, l’anomenat Plan BEPS), però ni tan sols aquestes s’acaben concretant o aplicant.  A més dels lobbies empresarials hi ha països membre de la Unió Europea (Àustria, Luxemburg, Regne Unit) que s’oposen sense dissimular a qualsevol mesura contra els paradisos fiscals.

Què es pot fer

Molt. Començant per crear opinió i sensibilitzar en els municipis, reclamant que es declarin ZLPF (zones lliures de paradisos fiscals), però a més…

  • no s’ha de permetre que les administracions o altres organismes públics firmin contractes amb empreses o bancs que tinguin alguna relació amb ells;
  • es pot pressionar la Unió Europea perquè es creïn sancions als països o territoris que conserven el secret bancari en perjudici de les arques públiques dels Estats;
  • s’ha de seguir il·legalitzant tota activitat econòmica, en els Estats de la Unió Europea, d’empreses que comptin amb filials en paradisos fiscals;
  • a més, s’ha d’obligar a empreses i corporacions que informin anualment sobre les seves inversions, beneficis i impostos país per país, i no globalment com passa actualment, de manera que poden amagar els seus guanys;
  • s’ha de reclamar un impost a les transaccions financeres (ITF) que dissuadeixi l’enorme flux especulatiu des d’aquestes plataformes opaques, com proposa Attac.

Qui ho pot fer?

Sabem que, sense pressió social, l’elit que ens governa mai posarà fi a l’escàndol dels paradisos fiscals. Però des d’Attac estem convençuts que és possible acabar amb aquestes guarides del capital financer internacional i per això portem quasi vint anys sensibilitzant a la ciutadania mundial sobre la necessitat de mobilitzar-se per eradicar aquests espais d’opacitat i aconseguir una veritable justícia fiscal.

Suma’t a la campanya contra els paradisos fiscals i col·labora amb Attac en el seu objectiu de reforçar el control ciutadà dels mercats financers.

Etiquetes: .

1ª Jornada UE

Susan George explica qué es ATTAC

Asóciate

Esdeveniments

Videos recomanats

Refugi i migració a la UE: Veus que trenquen murs Refugi i migració a la UE: L'Europa Fortalesa: Alternatives

Tratados Europeos from aire on Vimeo.

Vídeo de les lluites per la Renda Garantida de Ciutadanía Cómo afecta la Regla de Gasto de Montoro al Ayuntamiento de Madrid

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns

Introdueix el teu correu per a rebre un resum:

Delivered by FeedBurner

Programes de ràdio

  • La PAH de L'Hospitalet fa un programa de ràdio que es diu "Sí se puede!" i que podeu escoltar en línia clicant aquí: RadioLaPAH

No al TTIP

Campanya ITF

Campanya per un impost a les transaccions financeres

Etiquetes