POSICIONAMIENT DE LA PLATAFORMA PER UNA FISCALITAT JUSTA EN RELACIÓ AL CONVENI DE NO DOBLE IMPOSICIÓ (CDI) AMB ANDORRA

El passat 30 d’Abril i malgrat l’escàndol de la BPA, el Consell de Ministres va aprovar enviar a les Corts el conveni fiscal Espanya-Andorra per a la seva ratificació pel procediment d’urgència. Segons la nota de premsa publicada, el Conveni de no Doble Imposició (CDI), té com a finalitat “promoure el desenvolupament de les relacions econòmiques bilaterals i millorar la cooperació en matèria fiscal, establint un règim per a evitar la doble imposició en relació a l’impost sobre la renda, sense generar oportunitats per la no imposició o l’ imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals”.

Lluny d’evitar l’elusió fiscal, el CDI permetrà que empreses espanyoles tributin menys impostos mitjançant la deslocalització de filials a Andorra i l’enginyeria fiscal, emulant el model aplicat a països com Luxemburg, Irlanda o Holanda. Prova d’això són les conferències i presentacions organitzades per prestigiosos bufets i bancs andorrans a Espanya, amb la finalitat de captar empreses al nostre país, anticipant-se a l’entrada en vigor del conveni.

Amb motiu de l’inici de la crisi l’any 2008, Andorra va decidir canviar el seu model econòmic i endegar la via de l’obertura, encaminada a captar empreses atretes per la seva baixa fiscalitat. Amb aquest únic objectiu, ha introduït en els darrers anys una sèrie d’impostos, homologats amb el regim fiscal de la UE, però amb uns tipus impositius molt més baixos, que resultin atractius per les empreses. És l’anomenat “dumping fiscal” o competència fiscal deslleial.

Mentre que a Espanya l’impost de societats és de fins a 25%, a Andorra és d’un màxim de 10%, amb importants incentius fiscals que comporten una tributació encara més reduïda. A més, hi ha la possibilitat d’aplicar un règim especial amb tributació al 2% per aquelles societats que es dediquen a la gestió e inversió intragrup, trading internacional, explotació d’intangibles, i per a les societats de tinència de valors (holdings).

L’interès d’Andorra no es limita només a empreses. També pretén atraure residents fiscals, que gràcies al conveni, millorarien la seva seguretat jurídica, evitant incórrer en situacions de falses residències, com les que han obtingut àmplia cobertura als mitjans de comunicació en els darrers anys.

Aquest efecte de crida ve agreujat pel fet que tot i haver-se compromès a facilitar informació fiscal mitjançant la llei 3/2009 entrada en vigor el febrer de 2011, Andorra s’ha negat a facilitar dades fiscals d’un cas perseguit penalment tant emblemàtic com el de la Família Pujol. Des de l’entrada en vigor de la llei, d’un total de 22 peticions d’informació, Espanya només ha rebut resposta positiva en 4 casos!

L’entrada en vigor del Conveni, per tant, agreujaria encara més la desigual càrrega impositiva existent al nostre Estat, perquè facilitaria a les empreses desviar part de la seva facturació a Andorra, i reduir la seva càrrega impositiva a Espanya. El CDI, de ratificar-se, incentivaria a més l’establiment de residències fiscals al Principat. D’altra banda, no contempla una millora rellevant en l’intercanvi d’informació fiscal. Tot això redundaria en un empitjorament de la recaptació fiscal espanyola i de les seves finances públiques.

Convençuts que promou l’elusió fiscal i perjudica greument els interessos de la majoria de la població, des de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària:

• Expressem el nostre rebuig al Conveni de no Doble Imposició Espanya-Andorra

• Instem als Diputats del Congrés d’Espanya a que votin en contra de la seva aprovació

• Fem una crida a la mobilització ciutadana per exigir als nostres representants polítics que actuïn de manera contundent i estableixin els elements necessaris per evitar els mecanismes de frau i elusió fiscals existents actualment en el conjunt de la Unió Europea.

  www.fiscalitatjusta.cat