Informe de 25 economistes i juristes contra la reforma de les pensions del PP
3 octubre 2013 | Categories: drets econòmics i socials, economía crítica, moviments socials, pensions, Portada, Serveis públics |
Albert Batiste Triadó – ATTAC Acordem
La darrera ofensiva del capital financer i els polítics al seu servei contra les classes populars, és apropiar-se de la part del sal.lari que els treballadors destinem a tenir una pensió quan ens jubilem. El que fins ara es fa primordialment a través de les aportacions al sistema públic de la seguretat social, volen que, com als Estats Units, es faci a través de fons de pensions de les asseguradores privades.
Després de que el govern de Zapatero ja hagués començat aplicat aquestes polítiques elevant als 67 anys l’edat mínima de jubilació, ara el govern de Rajoy vol reblar el clau impulsant una reforma de les pensions que, entre altres mesures, pretén modificar el criteri actual d’actualització d’acord amb l’increment del cost de la vida (expressat en l’IPC), per un altre d’increment en funció de l’increment dels ingressos de la seguretat social, amb un mínim del 0,25 %. Aquest criteri, aplicat a l’any 2014 (en que serà d’aplicació el mínim i l’increment de l’IPC es preveu del 2 %), significarà una baixada del poder adquisitiu dels pensionistes del 1,75.
Això, de més a més de ser l’incompliment més clamorós del programa electoral de Rajoy (que va jurar que no tocaria les pensions), significarà cas de ser aprovat la modificació sense consens d’un acord bàsic de la transició (el Pacte de Toledo acordat l’any 1995 per consens entre tots els partits espanyols). De fet, respon a un nou diktat de la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea) que governa de fet Europa i representa els interessos del capital financer internacional, a la que Rajoy obeeix al peu de la lletra.
Aquests atacs als pensionistes es justifiquen en base a un informe que va encarregar el govern a un grup de “experts” vinculats a les asseguradores, amb l’argument principal de que cada cop vivim més anys i no hi haurà prous ingressos per a mantenir l’actual nivell de pensions.
Front a aquest informe, 25 prestigiosos economistes i juristes han redactat un contrainforme en el que argumenten que la sostenibilitat de les pensions no és un problema demogràfic ni econòmic si no polític, i aporten alternatives a la retallada que proposa el Partit Popular (enllaç a l’informe a 1).
En realitat, l’objectiu d’aquesta ofensiva no és altre que augmentar els beneficis de les asseguradores, ficant la por al cos de la gent per el seu futur com a jubilat i induint-los a que contractin plans de pensions. Estratègia que ja porten temps aplicant pel que fa a la sanitat pública i que ja els està donant resultat amb un notable increment de la subscripció d’assegurances sanitàries per part de les classes mitges que poden fer-ho.
De moment, tots els partits polítics menys el Partit Popular s’oposen a la reforma (veurem si persisteixen tots fins al final). Els moviments socials (que per experiència no es refien dels partits polítics) estan impulsant iniciatives contra aquest nou atac a les classes populars. L’ocupació de la seu de la Seguretat Social a Barcelona feta per la iniciativa ciutadana Iaioflautes el passat 30 de setembre (2), i la crida a l’acció feta per les associacions de veïns de Barcelona (3), són els primers passos de la lluita en defensa d’un servei públic fonamental i del benestar de les generacions actuals i futures.
(1) http://www.rebelion.org/noticia.php?id=174336
(3) http://www.favb.cat/node/751
