Albert Batiste Triadó – ATTAC ACORDEM

A Catalunya, hem vist com les actuacions del govern Mas en matèria socioeconòmica desenvolupades a partir de finals del 2010, caracteritzades per aplicar al peu de la lletra la doctrina neoliberal, han estat l’avançada de les que està aplicant el Partit Popular a partir del seu accés al govern de l’Estat a finals de 2011.

L’establiment o increment del co-pagament dels medicaments per part del ciutadans és una de les mesures del programa neoliberal, on amb l’excusa de reduïr el consum excessiu, el que es fa és reduïr la despesa pública en salut a costa de la butxaca del ciutadà malalt i sense tocar els beneficis de la indústria farmacèutica.

En aquest sentit, la Generalitat va ser la pionera en aprovar, dins de la Llei d’acompanyament del pressupost de 2012, el pagament d’un euro per recepta per a tots els usuaris del sistema públic (jubilats inclosos), amb alguns límits i excepcions; dins d’una àmplia bateria de mesures de retallades del dret a la salut i deteriorament del sistema (reducció de llits, tancament de quiròfans, empitjorament de les condicions laborals del personal) que ja venien aplicant des de l’inici de la seva acció de govern.

Amb l’arribada del Partir Popular al govern de l’Estat, aquestes polítiques es comencen a aplicar des de Madrid. Les primeres son les contingudes en el Real Decreto Ley 16/2012 de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, que va entra en vigor a tot Espanya el mes de juliol.

El RDL 16/2012, amb l’excusa de garantit la sostenibilitat del sistema públic, el que fa és canviar la filosofia de base de la sanitat pública que va establir la Ley general de Sanidad de 1984 (Llei Lluch), que definia l’assistència pel sistema públic com un dret universal per a tots els residents en territori espanyol. Amb el nou Decret, aquest dret passa a estar vinculat a la condició d’assegurat, retornant-nos a la sanitat pública franquista.

En virtud d’aquesta nova filosofia, s’exclouen del caràcter d’assegurats (per tant de l’assistència pública sanitària) col.lectius sencers: immigrants sense papers (excepte urgències, menors d’edat i embarassades), discapacitats amb grau menor del 65 %, joves de més de 26 anys que no hagin cotitzat mai, i divorciats/des que no cotitzin ni es beneficiin de la condició d’assegurat de l’ex-cònjugue. La pèrdua del caràcter de dret universal de l’assistència sanitària pública obre la porta a altres exclusions en el futur.

També es redueix la cartera de prestacions a càrrec del sistema públic, excloent-ne de tant importants com les pròtesi i òrtesi i el transport sanitari no urgent. La definició pel RDL de 3 tipus de prestacions (bàsiques, suplementàries i accessòries) també obre la porta a noves exclusions de prestacions en el futur.

Pel que fa a les prestacions de medicaments, el RDL estableix a tot l’Estat el copagament per els jubilats i pensionistes (10 % del cost,  amb uns topalls en funció de la renda), i amplia el copagament dels actius (que era del 40 %), fins a un 50 ó un 60 % en funció de la renda.

A Catalunya, el Govern de la Generalitat, en la seva línia habitual, després d’algunes protestes de cara a la galeria, ha manifestat que aplicarà el RDL. Inclús, i a pesar  de l’evident tracte discriminatori que això significa per als ciutadans de Catalunya, ha decidit aplicar el nou re-pagament de les medecines tot i mantenir el re-pagament de l’euro per recepta, el que significa que els ciutadans catalans serem els que patirem un major nivell de re-pagaments de les medecines de tot l’Estat i amb això una major afectació en el nostre dret a la salut.

Les consequències a Catalunya de l’aplicació del RDL 16/2012 seran molt negatives per  a les classes mitges i populars. L’exclusió dels immigrants sense papers del sistema públic -si s’aplica- pot deixar sense atenció mèdica a més de 100.000 persones. Pel que fa a l’exclusió de la cartera de serveis del transport sanitari no urgent, si tenim en compte només els malalts d’insuficiència renal crònica seran prop de 9.000 els que hauran de pagar de la seva butxaca el transport al centre on realitzen la diàlisi.

Pel que fa al copagament de les medecines que estableix el RDL, només pel que fa als jubilats amb pensió contributiva el re-repagament afectarà a quasi 1.000.000 persones, que hauran d’assumir el 10 % del cost dels medicaments junt amb l’euro per recepta.

La brutalitat de la política d’atacs al dret a la sanitat i a la resta de serveis públics (educació, serveis socials, dotació de serveis bàsics com aigua, transport públic, etc.), no ha estat acompanyada de cap mesura que pugui perjudicar als més rics ni a les grans empreses, entre elles les indústries farmacèutiques (que concentren a Catalunya el 60 % de la producció de l’Estat). Al revés, s’han suprimit impostos als rics com el de sucessions.

Però tot això no s’està fent sense una gran contestació des de les organitzacions populars. En efecte, diversos moviments socials (associacions i plataformes en defensa de la sanitat pública, grups del 15 M, associacions de veïns, grups d’usuaris, col.lectius de professionals sanitaris, premsa independent, etc.) estan desenvolupant diverses campanyes i accions.

Les més recents són la campanya contra l’euro per recepta “no vull re-pagar”, promoguda per Dempeus per la salut pública i altres associacions en defensa de la salut i la sanitat pública, que anima als ciutadans a la insubmissió a aquest impost a la malaltia que perjudica a les classes més desafavorides; i la constitució de la plataforma pel dret a la salut, que agrupa a una cinquantena d’associacions (entre les que figura ATTAC ACORDEM) en defensa de la sanitat i dels drets humans  i contra les mesures del Reial Decret, que es va presentar el passat dia 28 de juliol amb una roda de premsa i una manifestació que, en un calorós matí del mes de juliol, va aplegar més d’un miler de persones, al final de la qual es va llegir un manifest i es va lliurar simbòlicament un euro gegant tacat de sang a la Generalitat.

Aquests actes i campanyes són els primers d’una mobilització que seguirà els propers mesos amb diverses accions que convocaran les plataformes i organitzacions, per tal d’aconseguir la retirada  d’aquestes mesures injustes i inhumanes.

Més informació a:

http://www.dempeusperlasalut.org/

http://www.inciativapenalpopular.info/

http://acampadadebarcelona.org/es/comisiones/salut