JORNADA NEGRA PER A LA SANITAT PÚBLICA A ESPANYA
24 maig 2012 | Categories: Attac Acordem, Nacional, Portada, privatitzacions, Sanitat, Serveis públics |
JORNADA NEGRA PER A LA SANITAT PÚBLICA: RATIFICAT AL CONGRÉS EL DECRET-LLEI QUE TRENCA EL SISTEMA DE SALUT UNIVERSAL A ESPANYA
Albert Batiste Triadó
La Ley 14/1986 dd 26 de Abril, General de Sanidad establia el caràcter universal de l’assistència sanitària a Espanya, al atorgar-lo a qualsevol ciutadà espanyol o estranger resident a l’Estat.
Desgraciadament, aquest caràcter (que ja es va posar en questió en una Llei aprovada en els últims temps del gover de José Mª Aznar, que no es va arribar a aplicar), ha estat modificat de manera sustancial per el Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones aprovat el 17 de maig passat al Congrés dels Diputats.
El RDL, que ha estat impulsat per el Govern del PP i presentat per la ministra Ana Mato com una modificació d’aspectes menors de la normativa sanitària, tramitat de manera urgent sense cap discussió en comissions del parlament ni amb les organitzacions social i professionals, i ratificat només amb els vots del PP i de UPN (en aquest cas Convergència i Unió no hi va donar suport, en contra del que fa habitualment), retorna el dret a l’assistència sanitària a l’època franquista.
En efecte, el RDL estableix que el dret a l’assistència sanitària dins del sistema públic de salut ja no serà universal si no que estarà vinculat a la condició d’assegurat. Això significarà, de moment i segons la lletra del RDL, que en quedaran exclosos els següents col.lectius:
- Immigrants sense papers (excepte els menors de 18 anys, urgències i embaràs i part).
- Joves majors de 26 anys que no hagin cotitzat mai a la Seguretat Social (els menors d’aquesta edat estaran inclosos dins de la cobertura dels seus pares).
- Discapacitats amb un grau de discapacitat menor del 65 %.
- Divorciats/es que depenien de la condició d’assegurat del cònjugue.
Quina solució és dona a les nombroses persones que quedaran sense dret a assistència? En el text del RDL, cap. La ministra, en el parlament, va dir que s’establiria a través de les ONG. O sigui, un altre cop la beneficència en lloc dels drets.
El RDL contempla altres modificacions tendents a debilitar el dret a l’assistència sanitària, com l’exclusió de la cartera de serveis finançats per la sanitat pública de les pròtesis i del transport sanitari no urgent -tant important pels malalts crònics- que hauran de ser pagats pels pacients.
També defineix una sèrie de mesures de regulació de la despesa farmacèutica, sense incloure’n cap que pugui perjudicar a la indústria (la dispensació de medicaments per unitats, per exemple, que existeix en tants països europeus).
El caràcter injust i regressiu d’aquest canvi legislatiu ha estat denunciat per alguns parlamentaris d’esquerra (interessant la intervenció de Gaspar Llamazares de Izquierda Plural-Izquierda Unida): http://www.izquierda-unida.es/node/10645
així com per la plataforma No al RDL 16/2012 que ha recollit més de 20.000 firmes en contra (http://acoge.org/rdl16/) i per els grups de sanitat del moviment 15 M , i per associacions ciutadanes com Dempeus per la salut pública.
En la web d’aquesta associació (http://dempeusperlasalut.wordpress.com/) es pot consultar una àmplia informació sobre el RDL i les raons i accions en contra que s’estan portant a terme.
Convergència i Unió no va avalar el RDL al Congrés dels Diputats. Seran coherents amb aquesta votació a l’hora d’aplicar aquestes mesures? O tornaran a recòrrer al “ens ho manen des de Madrid” que últimament és el seu mantra a l’hora d’aplicar mesures de reducció dels drets dels ciutadans i dels serveis públics? Ho veurem en els propers dies.
