Les organitzacions de la societat civil sotasignats instem al Govern d’Espanya a impulsar, amb altres governs europeus, l’adopció de mesures alternatives contra els ajustos fiscals, com l’aprovació i posada en marxa immediata d’un Impost a les Transaccions Financeres (ITF), junt amb un marc regulatori que posi a ratlla els paradisos fiscals.

Degut a la forta pressió social d’aquestes organitzacions i altres xarxes de 23 països, la implantació mundial de l’ITF fou inclosa en l’agenda de la reunió del G-20 a Seül. Lamentablement, la proposta no fou ni tan sols presa en consideració a la cimera, per la qual cosa és més necessari que mai incrementar les accions tendents a assolir la seva implementació efectiva.

La profunda crisi global en la qual ens trobem ara, ha provocat l’atur de 32 milions de persones treballadores i està estenent la fam i la pobresa al món, principalment als països del Sud, incrementant els dèficits fiscals, retallant les despeses socials i  augmentant les desigualtats.

El que resulta socialment inadmissible és que es tracta d’una crisi amb responsables clars, als quals no els afecta les mesures adoptades pels governs. Aquests responsables són les persones i institucions que controlen els mercats financers, recolzats per uns governs que, sense qüestionar en cap moment l’actual hegemonia de les finances sobre l’economia productiva, els han permès assolir un volum d’activitat desmesurat, escassament gravat i insuficientment sotmès a control o regulació. Els governs de la Unió Europea no han dubtat en aplicar a la ciutadania dels seus respectius països dolorosos plans d’ajust basats en retallades socials –amb un significatiu retrocés de l’estat de benestar en matèria de pensions, drets laborals i salaris- i de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, i en donar prioritat a la lluita contra el dèficit sense abordar la necessitat de gravar adequadament al sector financer ni revisar la fiscalitat de les grans fortunes, ni menys encara, tractar d’evitar l’evasió fiscal practicada per les companyies multinacionals mitjançant els preus de transferència.

Davant d’aquest escenari insostenible, socialment, econòmica i ambiental, els signants d’aquest Manifest exigim la implantació immediata d’un Impost a les Transaccions Financeres (ITF o FTT en la seva accepció anglesa), i la lluita decidida contra l’evasió fiscal, desarmant l’entramat de paradisos fiscals de manera que es recuperin recursos que legítimament pertanyen als ciutadans i ciutadanes i se’n generin altres d’addicionals suficients per combatre les desigualtats socials.

IMPOST SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES (ITF)

Des de Keynes fins a Stiglitz, passant per James Tobin, nombrosos economistes han advertit que la manca de regulació dels mercats financers condueix l’economia cap a una deriva especulativa que estrangula l’economia productiva, que és la generadora de béns i serveis per satisfer les necessitats socials alhora que crea ocupació. Per fer front a aquesta situació, des de fa més de 10 anys tant els moviments socials com altres organitzacions de la societat civil venen reclamant l’establiment d’un impost global que reguli aquests mercats i serveixi, al mateix temps, per obtenir recursos financers que, tot penalitzant fiscalment les transaccions especulatives, impulsin el desenvolupament dels Països del Sud, ajudin a finançar la lluita contra el canvi climàtic i permetin establir, mantenir o enfortir els sistemes de protecció social a tots els països. Aquest impost, a més a més, tindria un efecte estabilitzador sobre els preus dels actius financers, afavorint el creixement econòmic i l’ocupació.

L’ITF és una proposta per gravar les transaccions financeres en un sector que afavoreix essencialment l’especulació a gran escala sobre les divises i altres actius de l’economia no productiva, però també sobre els recursos energètics i, fins i tot, sobre els aliments –mentre 1000 milions de persones no saben si podran menjar cada dia- i l’aigua potable.

La seva viabilitat tècnica no admet cap dubte, com així ho reconeix l’estudi de l’FMI i la recent comunicació de la Comissió Europea al Parlament i al Consell de Caps d’Estat. La dificultat no rau en les barreres tècniques, que poden abordar-se i resoldre’s, sinó en la voluntat política. Diversos caps d’estat i de govern de la UE ja s’han manifestat a favor de la seva implantació, com és el cas d’Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i el mateix José Luis Rodríguez Zapatero, en la recent cimera de l’ONU sobre els Objectius del Mil·lenni. Però a aquests governants se’ls ha d’exigir no només l’aplicació immediata de l’impost, sinó també la fixació d’uns tipus impositius que dissuadeixin als especuladors de seguir apostant en el casino financer.

Tot i que l’abast de l’impost ha de ser preferentment global, es ressalta l’oportunitat de començar a aplicar-lo en primer lloc a la UE o, si més no, a la Zona Euro, per ser un important espai econòmic des d’on després es podria generalitzar. La seva implantació és urgent perquè afavoreix una sortida de la crisi que anteposa l’interès de les persones al de les finances.

Establir un impost a les transaccions financeres especulatives és un instrument que pot contribuir a fer recaure els costos de la crisi en els seus veritables culpables i servir, al mateix temps, per finançar altres objectius d’interès planetari com el subministrament de béns públics globals, la lluita contra la pobresa i les seves causes, frenar el canvi climàtic i complir amb la resta dels Objectius del Mil·lenni a Espanya, a Europa i al món.

PARADISOS FISCALS

Els signants d’aquest Manifest exigim també als governs de la UE l’adopció i promoció de mesures legals i administratives concretes i eficaces per afavorir la transparència financera i combatre l’evasió, el frau fiscal i el blanqueig de capitals procedents de tot tipus de delictes comesos, mitjançant els paradisos fiscals o centres financers per a no residents. L’eradicació dels paradisos fiscals és perfectament possible i és una exigència política i moral que assoleix el més ampli consens social.

Els paradisos fiscals són l’autèntic forat negre de les finances internacionals facilitant que cada any surtin de forma il·lícita un bilió de dòlars dels països en desenvolupament. No existeix cap justificació per permetre marcs fiscals desiguals i l’elusió de la responsabilitat fiscal d’uns pocs (multinacionals i grans fortunes) davant dels esforços suportats per la resta de la ciutadania.

Gener de 2011